Darrerament
se sent parlar sovint de la construcció social
d’un nou tipus de ciutat. Unes ciutats i barris
on es configurin uns governs auténticament
democràtics, on s’entengui “ciutadania”
com aquella prerrogativa que procedeix del poder de
la societat civil, i no de l’Estat. Ciutats on
es gaudeixi d’una democràcia radical,
que potenciï els ciutadans sense excloure cap
d’ells, i els consideri objectes de dret amb
capacitat per a exercir-lo -inclosa la infància,
l’adolescència i la joventut-. Ciutats
on la ciutadania no sigui client, pacient, administrat,
sinó col·laboradora.
Cal construir una ciutat d’aquest tipus. I, des
de bon començament de la construcció
d’aquest “món nou”, és
imprescindible i inexcusable la incorporació
de la veu de la infància, l’adolescència
i la joventut.
Ignorar
el 50% de la població d’un país
o una ciutat
Organitzar-se
des d’un únic paràmetre adult ha
estat un dels grans errors que han comès diferents
cultures, societats i polítiques des de l’origen
de la història. Això ha suposat per
aquestes societats privar-se del gran capital humà,
social, polític, educatiu i de coneixement
que suposen les idees, suggeriments, crítiques
i dubtes de la infància, adolescència
i joventut, que representen entre un 30 i un 50% de
la població de cada país, de cada ciutat.
La veu de les nenes i nens petits, dels i les adolescents
i dels i les joves s’ha de tenir present imprescindiblement
per tres raons fonamentals:
1. Si prescindim d’aquesta participació,
estem oblidant entre el 30 i el 50% de la ciutadania.
No hem de continuar sent testimonis d’aquest
oblit.
2. La infància, l’adolescència
i la joventut aporten idees fresques, primerenques,
fruit de la seva espontaneïtat, de la seva capacitat
d’imaginar i de crear. Nosaltres els i les adultes
tenim idees fruit de la nostra experiència,
de la nostra memòria. Les noves ciutats han
de sorgir de la complicitat entre ambdós tipus
d’idees.
3. Aquestes idees es perdran definitivament perquè
cap adult és capaç de tenir-les. Mestres
i educadors/es socials per exemple no tenen les idees
que se’ls acudeixen als joves, als nens i nenes.
|
No tenen la seva informació si ells i elles no
se l’ofereixen. Es greu adonar-se que si els nens
i les nenes, els i les adolescents i joves no hi són,
el dilema no és si ells i elles volen o no volen
ser-hi, ni si és necessari que hi siguin o si
tenen alguna cosa a dir o a fer. El problema és
que no es desitja la seva presència; el que no
hi siguin no provoca cap neguit, doncs ningú
detecta la seva absència, en desconèixer
els greus efectes que aquesta comporta.
La
“Ciutat com a pedagogia”
És necessària, doncs, una pedagogia base,
la “pedagogia de la vida quotidiana”, que
recolzi una intervenció educativa a partir fonamentalment
dels moments trivials de cada dia, ja que és
per ells per on passa -encara que no únicament-
la vida. De fet, és en la seva vida quotidiana
on l’ésser humà s’objectiva;
on pot apropiar-se de les seves capacitats fonamentals,
dels seus afectes, del seu model de comportament. La
pedagogia de la vida quotidiana evidència la
relació que existeix entre les funcions de l’educació
i la vida, permet que cada individu escrigui la seva
història.
Participació
social dels nens i nenes i del joves
Fins el moment s’han utilitzat dos enfocaments
per tractar la participació de nens i nenes
i dels i les joves. Un que parla del “per a la
infància”. Es tracta d’un enfocament
paternalista, benèfic i alineant. I un altre
que parla de “amb la infància”. Aquest
és més positiu, però encara no
mobilitza d’arrel a aquesta infància.
Cal, doncs arribar a un tercer enfocament, que anomeno
“des de/amb” la infància, l’adolescència
i els joves. És a dir, propostes d’avantprojectes
que s’iniciïn i es realitzin “des de”
les idees, criteris, suggeriments, desitjos necessitats,
dubtes, pors, certeses... de la infància, l’adolescència
i la joventut. I “amb” el recolzament de
les idees, criteris... i experiència d’adults
“de presència lleugera”, entre els
que han d’estar pròxims tècnics
i polítics.
Resum
d’un article més ámpli de l’autor.
Cèsar
Muñoz
cesarmunoz@inicia.es
Mestre i educador social
|
De
0 a 18?
Més
Articles