Aquest
12 de febrer de 2002 ha entrat en vigor el Protocol
Facultatiu annex a la Convenció sobre els Drets
dels Infants relatiu a la utilització de menors
de 18 anys en conflictes armats, un dels principals
èxits de les organitzacions defensores dels
drets dels infants, i de la Coalició per acabar
amb la utilització d’infants soldat en
especial. La Coalició -formada per Save the
Children, Amnistia Internacional i UNICEF, entre d’altres
organitzacions- destaca quatre punts del Protocol.
Aquest:
1.- Prohibeix als governs i als grups armats fer
ús dels menors de 18 anys en hostilitats.
2.- Prohibeix tot reclutament obligatori de menors
de 18 anys.
3.- Endureix els requeriments i eleva l’edat
mínima necessària per acceptar reclutaments
voluntaris (per exemple, al Regne Unit, fins la signatura
del Protocol, l’edat mínima era de 16
anys).
4.- Prohibeix tota forma de reclutament de menors
de 18 anys per part de grups armats no governamentals.
El nou annex a la Convenció dels drets dels
Infants obliga als Estats a prendre les mesures legals
i executives necessàries perquè el Protocol
es compleixi rigorosament; a acceptar la responsabilitat
internacional de “tallar l’assistència
o pressionar els grups armats que facin servir ‘nens
soldats’ més enllà del territori
propi de l’Estat”; i a assistir adequadament
a nens i nenes víctimes del seu ús com
a soldats.
Assistència
adequada
Els nens i nenes que han participat en hostilitats
sovint són víctimes per triplicat de
la seva explotació: primer, en ser reclutats
pels grups armats o per l’exèrcit; després,
represaliats pels grups contraris com a tropa enemiga;
i tercer, represaliats/represaliades per les tropes
que els van reclutar inicialment en cas que vulguin
fugir o els trobin integrats en un programa de desmobilització.
Els Estats són responsables de protegir adequadament
els petits independentment de la voluntarietat de
l’enrolament.
|
Exèrcits
estatals de molts països i tropes armades paramilitars
o ‘guerrilleres’ segresten, contracten o sedueixen
amb falses promeses nens i nenes per obligar-los a “treballar”
per ells. Aquest “treball” implica des de
la lluita a primera línia de foc fins a participar
en “feines de recolzament” com ser esclava
sexual, fer el dinar, participar en robatoris, ser missatgers
i missatgeres en extorsions, portar càrregues,
fabricar armament o altres estris necessaris i participar
de les missions més perilloses. Segons s’ha
pogut demostrar, els nens i les nenes que participen
en les lluites armades pertanyen a estrats socials extremadament
humils, sent el mateix grup vulnerable a caure dins
el que l’Organització Internacional del
Treball ha classificat com a “les pitjors formes
de treball infantil”. Allistar-se a l’exèrcit
és, en moltes ocasions, l’única sortida
que veuen menors que ja estan sent maltractats a la
seva llar.
 |
| Mary
Robinson, Alta Comisionada de la ONU per als Drets
Humans, planta mans vermelles amb el logo de la
Coalició per a celebrar l’entrada
en vigor del Protocol |
El
Protocol va ser adoptat per les Nacions Unides el
maig del 2000. En el moment de la seva entrada en
vigor, l’havien signat 99 estats, 19 d’ells
ja ratificat. Entre els signataris es troben Espanya,
integrants de la UE, R.D.del Congo, Indonèsia,
Sierra Leone, Senegal, Israel, Bòsnia-Herzegovina.
Entre els grans absents, una vegada més, els
EUA.
Pilar
Moreno
Protagonistes Ja! |
|
De
0 a 18?
Més
Articles