Una
de les activitats més enriquidores i satisfactòries
per a compartir amb els infants és anar d'excursió.
I la millor manera, és fer-ho tot havent participat
amb ells de les etapes de la proposta. Això
vol dir escollir plegats l'indret i l'itinerari, preparar
la ruta amb la documentació més adient
(mapes, guies, literatura...), realitzar l'excursió
en grup i -posteriorment- fer-ne les valoracions i
arxivar-ne els records (fotografies, dibuixos, vídeo,
fitxa de la sortida...).
Els
infants, igual que els grans, necessiten el contacte
directe amb la natura. El fer excursions permet aquest
contacte, a més de moltes altres grans experiències
com les descobertes dels entorns, el progressar per
llocs de difícil accés, el compartir
experiències, activitats com l'acampada, l'escalada,
l'espeleologia o el BTT, l'aprendre a interpretar
el paisatge... Aquestes vivències potencien
valors com l'esforç, la solidaritat, l'amistat,
l'amor i el respecte per la natura i el territori,
el compromís amb l'objectiu i el grup, l'autoestima,
l'instint de superació, el de conèixer
les pròpies limitacions... (sobre aquest tema
vaig escriure un article a la revista "Papers
de Joventut" número 30 i ho he tractat
en els llibres "Excursionisme i Escoltisme"
i "Barcelona d'excursió").
Algú es pot preguntar però, si aquestes
activitats necessiten alguna preparació específica
i la resposta és si. La clau per anar a la
muntanya amb seguretat (o al mar, o a volar...) és
fer-ho amb experiència, a més d'una
bona dosi de control de les situacions i de molta
prudència.
|
S'ha de començar amb activitats molt fàcils
i tenir clar que alguns indrets que per a la gent gran
poden no ser perillosos, ho són per als nens
i haurem d'extremar les precaucions pensant sempre amb
els infants del grup.
Parlant amb un bon amic -mestre de fa vint anys i relacionat
amb el camp de l'educació en el lleure- em va
assegurar que dels col·lectius que fan excursions,
creia que el risc més alt es dona en les excursions
escolars, seguides per les activitats de vacances, les
dels esplais, les dels agrupaments escoltes i -finalment-
les d'entitats excursionistes. L'ordre respon a la lògica
de l'experiència o l'especialització dels
diferents grups de lleure i està avalat per les
estadístiques, ja que els col·lectius
que més activitats excursionistes fan amb infants
són els que enregistren menys accidents. Si parlem
de les famílies, també hi podem aplicar
-en general- aquest mesurador basat en l'experiència.
Amb tot, l'excursionisme és una activitat familiar
única. Per als nens, diferent de la descoberta
amb els grups de lleure, però altament educativa
perquè parteix de propostes "actives"
en les quals es reforça la confiança i
la relació entre els membres de la família.
Si hem practicat l'excursionisme i volem fer-ho amb
nens, pensem en indrets fàcils i consultem llibres
o articles d'excursions (n'hi ha d'especialitzats en
revistes com Cavall Fort o Descobrir) i -seguint la
proposta inicial- bastits de mapes, llibres i guies
excursionistes, reunim el grup de nens per començar
a viure l'experiència. Segur que valdrà
la pena!
 |
| JORDI
QUERA |
| |
Jordi
Quera
Protagonistes, ja! |
|