Un
company de feina entès en cavalls m'explicava,
fa uns dies, que els actuals cavalls de cursa son els
millors per a aquesta activitat, però que no
serveixen per a res més, i que, en tots els usos
que s'ha donat al cavall en la història, haurien
estat ben inútils. Ni com a cavalls de tir, ni
de càrrega, ni per aprofitar-ne la carn, ni tan
sols com a cavall de sella per a la batalla o els missatgers,
ja que els cavalls de cursa es tornen esquerps i poc
sociables. L'especialització té aquestes
coses!.
Com més competitivitat, més cal especialitzar-se.
I les conseqüències ja les podem viure avui
dia, sobretot en el sector terciari, perquè,
per poca experiència laboral que es tingui, és
molt difícil de reconvertir-se -fins i tot amb
el mateix tipus de feina- a un altre mercat, i aconseguir
el mateix reconeixement professional obtenint una remuneració
igual o similar. Això, que -sorprenentment- ens
pot semblar lògic, és injust!. El fet
d'estar especialitzat ens converteix en esclaus del
nostre sector i depenem de la seva evolució com
els animals depenen de l'equilibri biològic...
L'animal gran es cruspeix el petit, i tots estem exposats
a l'extinció d'espècies. És la
llei de la jungla!
Si avui l'especialització ja assoleix aquest
nivell, podem imaginar què passarà amb
la feina dels nostres infants? No és gens agosarat
d'aventurar un futur encara més dirigit i amb
feines -en general- d'una especialització específica
i gairebé exclusiva, en molts dels casos.
L'actual sistema d'ensenyament si que té en compte
aquest enfocament laboral des del punt de vista formatiu
i, ens agradi o no, el sistema de la ESO hi ajudarà.
Però, el que no està tan clar, és
si pedagògicament s'explica prou aquest esdevenidor
-més que probable- i si els nens i joves, futurs
treballadors, ho sabran pair prou bé. I tenint
en compte -per acabar-ho d'ambientar- la predicció
d'un context amb més temps d'oci, dins d'un món
globalitzat, individualista i competitiu.
| |
| Jordi
Quera |
| ...No
és gens agosarat d'aventurar un futur encara
més dirigit i amb feines -en general- d'una
especialització específica i gairebé
exclusiva... |
|
 |
| Jordi
Quera |
...la
realització personal ha d'arribar per
ambdues vies: la professional i la del lleure.
Això comporta -segur- l'entendre el lleure
com un espai de realització, i no només
de consum de l'oci... |
La
reflexió sobre aquest tema, ha d'incloure forçosament
el plantejament de com prendre's el treball. Ja que,
si el treball ha de significar una gran especialització,
difícilment es compartirà amb la família
i els amics, i per tant, cal donar més importància
al lleure -com ja ho fem molts, actualment- perquè
la realització personal ha d'arribar per ambdues
vies: la professional i la del lleure. Això comporta
-segur- l'entendre el lleure com un espai de realització
i no només de consum de l'oci. Però, aquest
lleure més "ple" no el trobarem per
casualitat, l'hem de construir.
Assumir responsabilitats al marge de la feina és
-sempre- una experiència molt reconfortant per
motius diversos (menys pressió, llibertat, compromís
personal, convenciment...) els quals no eludeixen el
sacrifici i la renúncia a alternatives més
lúdiques. Amb tot, facilita el compartir-ho amb
la família i els amics. Aquesta opció
s'ha d'explicar i saber transmetre, i -de cara als més
joves- s'ha d'educar.
La meva recomanació doncs, per a preparar uns
bons treballadors especialistes, que afrontin amb ànims
un futur laboral de dedicació específica
i més temps lliure, és que també
aprenguin a gaudir d'aquest temps complementari amb
activitats que els omplin (l'ego, l'esperit o l'oci),
i així poder acceptar amb estoïcitat el
peatge de ser peons únics (mai imprescindibles)
en la partida capitalista.
Jordi
Quera
Protagonistes, ja! |
|
De
0 a 18?
Més
Articles