El
passat dia 9 d'Abril es va publicar a "la contra"
del diari "La Vanguardia" una entrevista
a Heidemarie Schewermer, autora del llibre "La
meva vida sense diners" on explica la seva experiència
de no dependre dels diners durant els darrers sis
anys, des que va fundar un centre d'intercanvi ("donar
i rebre"). Aquesta anarquista alemanya va citar
textualment: "Visc sense diners. Això
sí que és ser rica!".
 |
| JORDI
QUERA |
|
Parcs
d'atraccions, centres esportius, transport,
vacances... treballem per a tenir diners i el
lleure costa diners
|
| |
 |
| JORDI
QUERA |
|
Les
activitats d'intercanvi poden ser un bon exercici,
però hi ha altres mitjans: el passejar,
els parcs i gronxadors públics, les festes
populars
|
Al
tercer món, al quart món i en molts
sectors marginats de qualsevol societat, molta gent
viu sense diners i en una absoluta pobresa, i necessiten
l'intercanvi o l'ajuda per a sobreviure.
No pretenc enfrontar les dues situacions per a establir
a un judici de valors, simplement les contraposo per
a fer observar que el que és bo per uns (que
voldrien destruir una sistematització del consumisme)
no ho és per als altres.
Reflexionar sobre aquestes paradoxes ens porta a demanar-nos
com hem de transmetre als infants el nostre model
de societat i en el seu context, quin valor hem de
donar a les coses, bé siguin bens materials,
bé el cost de les nostres activitats i de l'organització
del temps -i de l'espai- en funció d'ingressos
o despeses.
|
 |
| JORDI
QUERA |
|
En
el nostre ritme de societat benestant no hem
d’associar necessàriament treball
amb ingressos i lleure amb despeses
|
En
el nostre ritme de societat benestant no hem d'associar
necessàriament treball amb ingressos i lleure
amb despeses. Aquesta afirmació pot semblar simplista
o exagerada, però si llistem les activitats del
temps d'oci actiu, la majoria tenenun cost
que els nens detecten i cataloguen: cinema, esquí,
parcs d'atraccions, centres esportius, transport, vacances...
treballem per a tenir diners i el lleure costa diners.
Deixant al marge el com els infants arriben a establir
el valor de les coses en funció de la quantitat
de diners i com les classifiquen i -fins i tot- si el
lleure costa molt o poc, la societat de consum no es
planteja d'educar el no consum per a que el temps d'oci
sigui un espai lliure d'aquesta constant dependència
de la despesa per al plaer.
Per
a fer pedagogia, les activitats d'intercanvi poden
ser un bon exercici, però hi ha altres mitjans:
el passejar, els parcs i gronxadors públics,
les festes populars i les festes al carrer, les excursions
amb carmanyola... i per això no necessitem
res més que organitzar el temps i aprofitar
les oportunitats.
Fins i tot assolirem més creativitat si, a
més de practicar el lleure no consumista, provem
de sistematitzar el reciclatge i els recursos de les
manualitats en els espais de joc.
I tota aquesta reflexió és tan vàlida
per als pares com per als educadors (escoles, centres
de lleure, activitats extraescolars...) ja que el
lleure passiu (eminentment la televisió) s'ocupa
ben sovint (anuncis, programació infantil,
concursos...) de vendre l'oci consumista, i a això
li cal un bon contrapès.
Jordi
Quera
Protagonistes, ja! |
|
De
0 a 18?
Més
Articles