| Els
subsidis universals per fills a càrrec es complementen
en alguns països amb altres menes de suports econòmics
sota condició de recursos. Aquests complements
familiars asseguren en tot cas que els ingressos familiars
mai es trobin per sota de la renta mínima social.
Cal dir que, en general, l’anàlisi dels
efectes d’aquests subsidis sobre les condicions
de vida dels menors mostra la seva bondat. Però
poden mostrar algunes contradiccions en relació
a la cerca d’equitat entre sexes i a la promoció
o reforçament del paper del pare en la criança.
En tot cas, el que volem assenyalar és que les
mesures en suport als infants i les seves famílies
sempre impliquen eleccions difícils entre els
drets dels infants a ser atesos en les millors condicions
possibles, i els drets de mares i pares a fer treball
remunerat. L’estudi comparat ens permet en tot
cas comentar que els subsidis substancials per fills
a càrrec, sense una bona xarxa de serveis d’atenció
pública a la petita infància, acaben reforçant
les formes familiars més tradicionals en què
la mare renuncia a la seva carrera professional i als
drets socials que se’n deriven.
Permisos
laborals per atendre els fills i filles més petits
Les polítiques familiars han d’anar en
consonància amb polítiques laborals que
permetin a pares i mares “alliberar” temps
de treball pagat per ocupar-lo en les feines de criança
i cura de les seves criatures. Els permisos laborals
poden ser de tres tipus: els permís per maternitat,
el permís per paternitat i els permisos de més
o
| Les
polítiques en suport a la infància
i les polítiques familiars han de ser
abordades a diferents nivells de l’administració
perquè puguin contribuir de manera eficient
a millorar la realitat de la vida quotidiana
dels infants i les famílies |
menys
llarga durada per tenir cura dels infants al llarg del
primer i segon any de vida. El permís laboral
per maternitat a Espanya manté unes condicions
similars als de la majoria de països del centre
i Sud d’Europa. Però són els països
nòrdics els capdavanters en considerar la necessitat
de temps de mares i pares per atendre els seus fills
i procurant permisos molt generosos en temps i recursos
econòmics. El que més es troba a faltar
en la regulació espanyola és l’existència
d’un permís específic per paternitat
de manera que el pare pugui demanar-lo amb independència
del permís laboral de la mare. Caldria també
ampliar el temps de disposició per la criança
del fill o filla el primer i segon any de vida de l’infant,
possibilitat que caldria poder combinar amb l’ús
d’escoles bressol de qualitat o altre tipus de
serveis dirigits a la petita infància.
Un altre problema important, que caldria revisar amb
urgència, és que la precarietat laboral
de molts pares i mares joves els impedeix accedir als
beneficis d’aquests permisos, perquè no
compleixen els requisits mínims de permanència
en el mercat de treball i de cotitzacions a la Seguretat
Social.
|
Finalment,
caldria generalitzar que pares i mares treballadors
poguessin fer ús d’una major flexibilitat
d’horaris laborals en funció de les seves
necessitats familiars, especialment davant les dificultats
que presenta conciliar els horaris escolars i els horaris
de treball.
Promoció
de serveis diversificats
Apostar perquè la cura de les persones dependents
es reparteixi de manera més equitativa entre
dones i homes implica necessàriament que cal
estendre els serveis convencionals d’atenció
a la petita infància (escoles bressol). Però
també són necessaris altres serveis polivalents
o específics d’atenció als infants.
Les administracions autonòmiques i locals són
les més adients per desenvolupar aquestes polítiques
que demanen un bon coneixement del territori i de la
població que l’habita. El debat sobre la
necessitat d’una bona xarxa d’escoles bressol
ja s’ha dut a terme a Catalunya, de manera que
avui la majoria de partits polítics catalans
ja han assumit la necessitat del seu desenvolupament.
Però els serveis d’atenció a la
petita infància no s’esgoten amb les escoles
bressol. Els serveis per a la primera infància,
especialment entre els 0 i 6 anys, es poden desenvolupar
amb la finalitat que tinguin cura dels infants quan
els pares i mares treballen fora de la llar forces hores
al dia (el cas de les escoles bressol) o amb la intenció
de facilitar espais específics de comunicació
i diàleg entre famílies, criatures i educadors.
Aquests darrers espais poden adoptar formes molt diverses
i adaptades a cada comunitat: ludoteques o espais de
joc per a petits infants, biblioteques infantils amb
activitats regulars, “Espais Familiars”,
“Casa dels infants”. Són espais que
permeten en un ambient relativament informal -no escolar,
encara que han d’estar a càrrec de professionals
que poden rebre el suport de pares o mares, d’estudiants
o altres persones voluntàries- la interacció
entre diferents progenitors i la transmissió
compartida del sabers de criança entre pares
i mares de diferents edats, experiència i cultures.
També és interessant pensar que en aquests
espais compartits per famílies, criatures i educadors,
hi poden participar avis i àvies o persones jubilades
que aporten els seus coneixements i sabers a la comunitat.
En definitiva, calen propostes noves i més imaginació
social per donar resposta a les noves problemàtiques
familiars en una societat que és cada vegada
més complexa i on els sabers de criança
estan perdent els seus canals tradicionals de transmissió
i difusió.
Reorganització
dels temps socials i horaris dels serveis públics
Una de les batalles principals dins les llars, quan
pare i mare treballen, és com resoldre les gestions
quotidianes del dia a dia i un dels principals problemes
és el desfasament entre els horaris escolars
i els horaris laborals dels progenitors. Alguns d’aquests
problemes es resolen amb
|
De
0 a 18?
Més
Articles