Implementació de Serveis de Mediació familiar
L’augment de les ruptures conjugals, de la complexitat d’algunes formes familiars així com l’augment de famílies immigrades, ens porta a pensar en la necessitat de començar a implementar a Catalunya serveis de Mediació Familiar. Molt recentment el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de Mediació Familiar que, tot i ésser benvinguda, s’ha considerat massa restrictiva perquè redueix les problemàtiques a tractar a les derivades en exclusiva de les ruptures de parella. Les administracions locals poden prendre compromisos en aquest sentit, fent una bona labor d’informació dels serveis existents i procurant que la seva població en disposi de propers.

Difusió de la cultura parental democràtica i promoció de l’associacionisme familiar
S’han de desenvolupar canals d’encontre entre les famílies, l’escola i la ciutat. Des de l’administració local es poden promoure espais específics de formació dels pares i mares en les principals problemàtiques de la criança dels fills. Una de les vies possibles és oferir recursos per reforçar l’associacionisme familiar. En concret, caldria donar més valor i escoltar a les famílies agrupades en les Associacions de Mares i Pares de les escoles primàries i secundàries, per tal de facilitar la coordinació de famílies i escoles en la transmissió i experiències dels valors cívics comuns. Cal planificar recursos adequats i suficients (espais, subvencions econòmiques o altres) perquè aquesta interacció no hagi de ser resultat únic d’esforços unilaterals i personals que s’acaben esgotant a curt termini, justament perquè uns i altres disposen de poc temps per aquestes feines comunitàries.

El marc comunitari és l’adequat perquè es plantegin debats sobre diverses problemàtiques que afecten les famílies a Occident: l’autoritat paternal, la definició dels serveis que necessiten les famílies, el lloc dels nois i noies en les feines domèstiques, la difusió dels drets i responsabilitats dels pares i fills, el reconeixement del treball domèstic-familiar, la violència domèstica i la seva prevenció, etc. Els centres cívics podrien assumir una part d’aquests debats i la seva divulgació d’acord amb els centres escolars públics o privats. També en els centres cívics es podrien oferir cursos pràctics d’autonomia domèstica pels homes-pares, cursos d’aprenentatge de tàctiques de negociació entre pares, mares i fills/es, cursos de negociació per un repartiment més equitatiu de les tasques d’organització i funcionament quotidià de la família, cursos de tècniques pel reforçament de l’autoritat parental democràtica, etc. Les administracions locals poden crear aquestes noves situacions i recursos perquè famílies i escoles comprenguin millor les situacions recíproques en relació a l’educació dels infants, de manera que el diàleg es pugui començar fugint de culpabilitzacions mútues davant la manca de normes de convivència que mostren alguns infants i adolescents. Les administracions locals tenen, al nostre entendre, un paper fonamental en aquest sentit i per garantir el compliment dels drets individuals i de ciutadania de totes les persones del grup familiar, sigui quina sigui la seva forma i estructura.

Necessitat de continuar investigant
Són necessaris estudis sobre les situacions de vida de les famílies amb fills menors, tant a escala general, per exemple a partir de noves enquestes i del cens de 2001, com a escala local, impulsant estudis específics sobre les dinàmiques familiars i les noves necessitats a cada territori. Justament, un dels objectius de la política familiar ha de ser la d’acompanyar les evolucions de la societat i no la d’imposar una concepció normativa de la família. Donat que la noció de la família és avui plural, la política familiar ha de ser també plural, el que significa la necessitat d’adaptar i diversificar les formes i maneres d’intervenció. A escala més general, fóra convenient que l’Institut d’Estadística de Catalunya disposés de competències per tal d’endegar les seves pròpies enquestes d’àmbit català, a més d’explotar les dades provinents d’organismes estatals. Tenint en compte que a casa nostra el procés d’individuació de les relacions socials està més avançat que a altres indrets de l’Estat espanyol, també resulta més necessari un coneixement de les noves problemàtiques i necessitats que aquest procés d’individuació comporta.

<< Pàgina 2 de 3