Les polítiques en suport a la infància i les polítiques familiars tenen una forta tradició a la majoria de països de la Unió Europea. L’estudi comparat d’aquestes polítiques mostra que tant les finalitats com les mesures concretes són diferents d’uns a altres països. A Catalunya estem just en els inicis del debat polític sobre quines serien les polítiques familiars necessàries en el context actual de les nostres relacions familiars i laborals. El que segueix vol ser una contribució més al debat actual, aportant algunes idees sobre la necessitat que aquestes polítiques siguin abordades a diferents nivells de l’administració perquè puguin contribuir de manera eficient a millorar la realitat de la vida quotidiana dels infants i les famílies. No pretenem en cap cas fer propostes sobre el que “cal fer” en concret en aquest camp, sinó aportar algunes reflexions generals en base a les dades d’aquest informe (Infants i Famílies. Situacions i Condicions de Vida, a l’informe La infància i les famílies als inicis del segle XXI, elaborat per l’Institut d’Infància i Món Urbà, CIIMU) i en base a treballs anteriors de les autores sobre les polítiques familiars a Catalunya i Europa.
Hem mostrat una posició crítica a l’alternativa de considerar la família i els infants com un assumpte exclusivament privat, i hem mostrat també una posició ben clara a favor de polítiques o mesures que propiciïn una major equitat social entre dones i homes. Les dades que hem aportat sobre les desigualtats familiars i les carències econòmiques o culturals que viuen alguns infants, per raó de les situacions laborals, culturals i domèstiques dels seus pares i mares, porta a afirmar la necessitat d’augmentar l’equitat en les seves condicions de vida. A Catalunya és del tot necessari començar a pensar en mesures d’aplicació general per a totes les famílies, que s’haurien de dirigir cap a quatre objectius:
1.- Conciliar la salarització de la força de treball de mares i pares amb la seva presència dins la llar, en determinades etapes del seu cicle de vida, a través de polítiques familiars i laborals adequades.
2.- Recuperar i transmetre, tant per part dels pares com de les mares, el valor dels sabers pràctics-familiars i de la cura a través del reconeixement d’aquests per l’escola i la comunitat.
3.- Assegurar, per part dels progenitors i la parentela, unes relacions beneficioses amb els menors en cas de ruptura de la parella conjugal, a través de les solidaritats intrafamiliars però també amb el suport de polítiques de suport a les famílies en procés de transició.
4.- Assegurar que els infants i les seves famílies disposin dels recursos econòmics i culturals necessaris per viure de manera digna i integrada a la nostra societat democràtica.