| Les
polítiques en suport a la infància i les
polítiques familiars tenen una forta tradició
a la majoria de països de la Unió Europea.
L’estudi comparat d’aquestes polítiques
mostra que tant les finalitats com les mesures concretes
són diferents d’uns a altres països.
A Catalunya estem just en els inicis del debat polític
sobre quines serien les polítiques familiars
necessàries en el context actual de les nostres
relacions familiars i laborals. El que segueix vol ser
una contribució més al debat actual, aportant
algunes idees sobre la necessitat que aquestes polítiques
siguin abordades a diferents nivells de l’administració
perquè puguin contribuir de manera eficient a
millorar la realitat de la vida quotidiana dels infants
i les famílies. No pretenem en cap cas fer propostes
sobre el que “cal fer” en concret en aquest
camp, sinó aportar algunes reflexions generals
en base a les dades d’aquest informe (Infants
i Famílies. Situacions i Condicions de Vida,
a l’informe La infància i les famílies
als inicis del segle XXI, elaborat per l’Institut
d’Infància i Món Urbà, CIIMU)
i en base a treballs anteriors de les autores sobre
les polítiques familiars a Catalunya i Europa.
Hem mostrat una posició crítica a l’alternativa
de considerar la família i els infants com un
assumpte exclusivament privat, i hem mostrat també
una posició ben clara a favor de polítiques
o mesures que propiciïn una major equitat social
entre dones i homes. Les dades que hem aportat sobre
les desigualtats familiars i les carències econòmiques
o culturals que viuen alguns infants, per raó
de les situacions laborals, culturals i domèstiques
dels seus pares i mares, porta a afirmar la necessitat
d’augmentar l’equitat en les seves condicions
de vida. A Catalunya és del tot necessari començar
a pensar en mesures d’aplicació general
per a totes les famílies, que s’haurien
de dirigir cap a quatre objectius:
1.- Conciliar la salarització de la força
de treball de mares i pares amb la seva presència
dins la llar, en determinades etapes del seu cicle de
vida, a través de polítiques familiars
i laborals adequades.
2.- Recuperar i transmetre, tant per part dels pares
com de les mares, el valor dels sabers pràctics-familiars
i de la cura a través del reconeixement d’aquests
per l’escola i la comunitat.
3.- Assegurar, per part dels progenitors i la parentela,
unes relacions beneficioses amb els menors en cas de
ruptura de la parella conjugal, a través de les
solidaritats intrafamiliars però també
amb el suport de polítiques de suport a les famílies
en procés de transició.
4.- Assegurar que els infants i les seves famílies
disposin dels recursos econòmics i culturals
necessaris per viure de manera digna i integrada a la
nostra societat democràtica.
|
 |
Patrícia Esteve |
S’han
de desenvolupar polítiques laborals que
permetin a pares i mares “alliberar”
temps de treball pagat per ocupar-lo en les feines
de criança i cura dels infants |
Aquests són, al nostre entendre, els quatre principals
objectius que les polítiques de suport a les
famílies haurien de perseguir a Catalunya amb
què millorarien substancialment la qualitat de
vida de la infància i dels progenitors o tutors
que en tenen cura. Són objectius de signe progressista
i democràtic, que aposten per considerar els
infants com un bé social a protegir per dret
propi, per la defensa del dret de les mares a poder
escollir com conciliar la seva dedicació a la
cura de la família i la seva activitat laboral,
i també per considerar els drets i responsabilitats
del pare a ocupar-se del treball familiar i dels seus
fills i filles. En el marc d’aquestes finalitats
i objectius es poden desenvolupar un gran ventall de
mesures en suport a infants i famílies.
Subsidis
per fills a càrrec
Al llarg dels anys noranta, els subsidis universals
per fills a càrrec han experimentat modificacions
diverses a Europa, en alguns casos a la baixa, però
més sovint per dirigir-les únicament a
les famílies amb menys recursos i més
desvalgudes econòmicament. Els subsidis per fills
a càrrec tenen molta tradició a França
-i altres països del centre europeu- on després
d’una curta etapa en què el govern de Jospin
va destinar-los a les famílies més pobres
sota condició de recursos, van retornar al seu
caràcter universal amb la voluntat que tinguessin
efectes redistributius verticals, és a dir, que
les famílies amb més recursos no quedessin
més beneficiades que les famílies amb
pocs recursos. Els estudis posteriors confirmen que
aquests subsidis són positius en el cas de les
famílies nombroses i de les famílies monoparentals
amb fills menors a càrrec (Polítiques
famíliales et redistribution, 1998). Per tant,
una de les mesures importants al nostre país
seria augmentar de manera substancial els subsidis per
fills a càrrec que avui són irrisoris
i es donen sota condició de recursos, cosa que
beneficia a les rendes mitges.
Pàgina
2 de 3 >> |