Ésser
solidàries o cooperar amb societats marcades per
l'ultratge i la ignomínia és complex. Mestres
per Bòsnia intenta donar un cop de mà fomentant
espais i moments de comunicació i reconciliació.
Així, el passats 4 i 5 de juliol es va celebrar
a Tuzla (Bòsnia i Hercegovina), el tercer seminari
de debat i intercanvi entre mestres de la Federació
de Bòsnia i Herzegovina, de la Republika Srpska
i de Catalunya i Balears.
Al seminari, titulat “El diàleg com a eina
de comunicació a l’aula. Diàleg amb
el saber, diàleg amb les persones i diàleg
amb l’entorn” van participar al voltant d’un
centenar de mestres de primària i de primer cicle
d’ESO. Als diferents tallers i ponències,
els mestres van tractar el tema de la comunicació
com a eina d’intervenció a l’aula.
Una de les idees claus que es va voler destacar va ser
la importància que els mestres escoltin amb atenció
als alumnes.
En el marc del seminari, també es van presentar
les conclusions elaborades conjuntament per un grup d’onze
mestres de la Federació de Bòsnia i Herzegovina
i de la Republika Srpska que al febrer passat van fer
una estada a cinc escoles de Catalunya. En les avaluacions,
tothom
Una
de les idees clau que s’ha volgut destacar
en aquesta trobada és la importància
que els mestres escoltin amb atenció als
alumnes |
va
coincidir que l’experiència va ser molt positiva,
perquè havien vist i viscut aspectes molt interessants
des del punt de vista educatiu, alhora que es van estretar
força les relacions entre les dues entitats de
Bòsnia i Hercegovina, cosa que ha generat moltes
expectatives en aquesta àrea.
L'Antiga Iugoslàvia, després de la mort
de J Broz Tito i la caiguda del mur de Berlin, havia de
fer una transició vers la democracia i es va trobar
en una guerra fraticida. Molt possiblement qui es va endur
la pitjor part va ser la gent de Bòsnia i Hercegovina.
Els acords de Dayton van consolidar una sola nació,
però amb dues administracions independents a la
pràctica: La Federació Croato Musulmana
i la Republika Srpska. En aquests moments, la comunitat
internacional, a través de l'alt representant de
la Nacions Unides, i algunes ONG que continuen treballant
estan fent una gran i difícil tasca. La situació
econòmica és precària per a molta
gent, no hi ha encara un grau òptim d'estabilitat
política, el frau, la corrupció i o la desidia
formen part de la vida quotidiana d'aquell país.
En aquest context, a Mestres per Bòsnia treballem
amb les persones directament. Fa un parell d'anys, dos
|
 |
mestres
x bòsnia |
La
trobada va reunir al voltant d’un centenar
de mestres de la Federació de Bòsnia
i Hercegovina, de la Republika Srpska i de Catalunya
i Balears |
mestres
refugiats ens van demanar si els podiem ajudar a possar-se
en contacte amb els seus antics companys. Aquesta
demanda ens va encantar, possiblement l'estavem esperant.
En aquests dos anys hem conegut molta gent, hem estat
a les cases i a les escoles de les persones que van
haver de patir la política genocida de Karadzic
des d'el seu bàndol. Hem pogut confirmar que
el món no es divideix entre els bons i els
dolents, hem respirat la necessitat de justícia
i del Tribunal Penal Internacional, hem trepitjat
les cases i escoles que van ser i ara no son. També
hem vist persones retrobar-se després de 10
anys i abraçar-se, i riure. Hem compartit la
por, el neguit d'aquells mestres que anys després
d'haver fugit de la mort al capvespre, tornàven
al seu poble per participar en un seminari que organitzàvem...
Sobretot, penso que hem aprés a no tallar mai
la comunicació.
En aquests moments, els seminaris i altres activitats
de formació i intercanvi de mestres, que realitzem
de forma coordinada amb les institucions, escoles
i mestres de Bòsnia, han aixecat un gran expectació.
Entre d'altres coses deuen de ser com bocanades d'aire
fresc que ajuden a suportar l'aixafogor d'una societat
sense futur a curt termini. En aquests moments Bòsnia
ja no està de moda. Malauradament hi ha massa
llocs al món on anar a cooperar i solidaritzar-se.
David
Vilalta i Murillo
Mestre de primària i membre de MxB |
|
De
0 a 18?
Més
Articles