Aquest any es fan a Salamanca les jornades de consells escolars de les Comunitats Autònomes i de l'Estat, i s'hi tractarà aquest tema. Així mateix, l'últim estudi que hem fet ha estat sobre l'adequació del calendari i l'horari escolar, i s'ha elaborat un document obert que vol ser el punt de partida per a un debat més ampli i aprofundit.

Es destina prou recursos a ensenyament? La creixent privatització de l'educació està desfavorint l'ensenyament públic?

Mai es dediquen recursos suficients a l'educació, i menys al nostre país, que encara està lluny de la despesa destinada a l'educació en altres països del nord d'Europa. La inversió en educació sempre és a llarg termini, i en aquest sentit pot semblar un sector poc agraït que només gasta. En el cas de Catalunya, cal no oblidar que durant l'època franquista es va invertir molt poc en ensenyament. El país va tenir la sort que el poble català valorés l'educació i va fer un gran esforç creant escoles de cooperatives de pares, de mestres i d'iniciativa privada. Quan va venir la democràcia ens vam trobar que teníem un parc escolar desajustat quant a la proporció d'escola pública i escola privada, a favor d'aquesta última, especialment a Barcelona i província, i al contrari de la resta del país. Quan la Generalitat va rebre les transferències va començar a fer plans quadrienals de construcció de centres públics. Crec que s'ha construït moltíssim des dels anys 80, però en el cas de Barcelona costa molt canviar la relació escola pública-escola privada. Així, doncs, la història té el seu pes. En canvi, a Girona, Tarragona i Lleida aquesta tendència no es dóna i hi ha més escola pública. Crec que ara és el moment de fer un gran pacte social entre l'escola pública i la privada concertada per tal de no fracturar la societat.

Quina és la posició del Consell davant la nova Llei de Qualitat de l'Educació?

Com a Consell vam fer un pronunciament posant de manifest les mancances de la proposta de la nova llei, que va ser aprovat per unanimitat. A part de criticar el fet que el document de base de la Llei s'hagués fet sense estudis ni dictàmens previs i sense la participació dels diversos sectors de la comunitat educativa, assenyalàvem alguns dels punts conflictius, com era que el sistema d'itineraris proposat per a la secundària obligatòria no assegura ni garanteix la consecució de les competències bàsiques per part de tota la població, que ha de ser l'objectiu de l'educació obligatòria per a tothom. Al contrari, la caracteritza com un etapa de transició fent-li perdre el seu caràcter propi i finalista i dificulta les solucions ajustades a les necessitats de cada alumne.
D'altra banda, criticàvem la proposta restrictiva que es fa de la participació en els consells escolars de centre. Les decisions es prenen entre l'Administració i l'equip directiu del centre i el consell escolar de centre, que era l'únic òrgan de govern, amb aquesta llei perd les seves capacitats i esdevé només un òrgan assessor i d'informació.