La lluita d’algunes entitats
Des de fa dos anys, diverses entitats han denunciat els incompliments legals i la transgressió ètica que suposen determinats aspectes del dispositiu d’acollida i protecció dels menors magribins no acompanyats que han organitzat les administracions.
L’octubre del 2002, la Plataforma Ciutadana en Defensa dels menors Immigrats Desemparats (PCDMID), Human Rights Watch i Save the Children insistien que “en molts casos, aquests nens acaben sent repatriats en condicions inhumanes”, moltes

vegades sense haver localitzat la seva família i lloc de procedència. En d’altres casos, continuen explicant, els menors “poden passar fins a 25 mesos esperant la tramitació del seu cas” de manera que les administracions “triguen tant de temps, que els nens arriben a l’edat adulta i passen a ser considerats immigants il·legals”, informa David de Miguel, de Save the Children.
Les entitats denuncien un sistema “d’acolliment” amb característiques penitenciàries, format per centres de dia i centres de nit entre els que es fa voltar els nens, que a més a més han d’anar a demanar autorització diària per poder gaudir d’aquests sostres. Les entitats destaquen algunes de les característiques de l’atenció infanto-juvenil:
* Centres de dia mal equipats, que obren a partir de les 10.30 hores;

* Esmorzars i dinars minsos en opinió dels nens i joves; manca de centres que proporcionin un àpat durant el cap de setmana;
* Manca d’educadors/es, de monitors/es, de material per activitats programades, d’activitats educatives...;
* Hora de tancament a les vuit de la tarda, sense plaça garantida per l’endemà;
* No assistència a cap centre escolar;
* Centres de nit amb més guardes de seguretat que monitors;
* Obligació d’abandonar els centres de nit a dos quars de nou del matí sense deixar cap objecte o roba personal en ells, llevat de roba bruta, que sí renta el servei de bugaderia... Haver d’esperar fins dos quars de deu del vespre per poder entrar de nou en un centre de dia...
“Si el cap de setmana no ens donen de dinar i no tenim diners, com volen que no anem a robar?” -confessa un nen en el reportatge de David Dusster i Kim Manresa “on està l’escola? On hi ha cursos a fer?, els diu un altre. “Jo vaig venir aquí a treballar -inquireix un tercer- i no a anar de centre en centre”.
Els departaments de les administracions responsables dels menors argumenten que els fan falta més mitjans i augmentar les seves partides pressupostàries per atendre els petits. La manca de claredat entre els límits competencials de les administracions tampoc ajuda a resoldre amb rapidesa els greuges del sistema.

La intervenció del Síndic de Greuges
L’any 1998 el Síndic de Greuges de Catalunya va iniciar l’actuació d’ofici 2940/98 per comprovar l’acció de les administracions en els casos de menors magribins no acompanyats. Al seu informe de l’any 2001, en fer el seguiment de la queixa, el Síndic informa que “la quasi totalitat dels suggeriments” que va plantejar en els informes anuals no havien estat acceptats pel departament competent.