La visita als centres
El Síndic va visitar d’ofici diversos Albergs i “Centres de Transit per a menors immigrants no acompanyats” per comprovar in situ les condicions en què es trobaven.
Així, confirmà el desfasament horari entre els centres d’acollida diürns i nocturns: trobà preocupant “que els nois quedin al carrer a les 9.00 del matí, que no hi hagi espai per a activitats lúdiques, que hagin d’anar a buscar autorització cada dia, que no pugin guardar les coses d’un dia per l’altre (..) que hi hagi molt pes de la contenció física, però poca acció educativa i una detectable manca de dinàmica... Entre d’altres, el Síndic destaca com a temes urgents: a) La necessitat d’assumir la tutela automàtica dels nois tan bon punt arriben al

nostre país; b) Una major agilització en l’obtenció de la seva documentació personal; c) El disseny d’un model específic d’atenció a aquests nois amb la previsió de més places en centres residencials d’acció educativa, especialment en els d’educació intensiva; d) La creació de centres com albergs “amb normativa flexible però amb un règim intern que comporti una intencionalitat educativa, i dotat del personal necessari i preparat per complir el seu objectiu”.
El tractament dels nois magribins no acompanyats, tot i haver rebut més recursos de les Administracions durant aquest any 2001, segueix patint mancances importants, informa el Síndic en el seu darrer informe. Es faria un pas molt important si s’aconseguís eliminar el retard en l’assumpció de la tutela administrativa per part de la DGAM -cal fer-la amb la declaració de desemparament-, que comporta la tutela automàtica (veure Llei 37/1991, de 30 de desembre del Parlament de Catalunya i l’article 172 del Codi Civil), i que s’ha d’assumir “sens perjudici que simultàniament s’estiguin fent gestions per localitzar els pares”.
L’interès superior de l’infant ha de prevaldre per davant de qualsevol altre dret. En molts casos que arriben al Síndic de Greuges es produeix una pugna d’interessos, però sempre ha de prevaldre l’interès de l’infant. Així ho defensa el Síndic en tots els casos. I aquest no pot ser diferent.
El Síndic recorda que dins el Dret a la vida s’inclou el dret al desenvolupament de totes les potencialitats de l’ésser humà, i és responsabilitat de les administracions garantir l’accés dels petits als recursos que els han de portar a aquest desenvolupament integral. Aquesta responsabilitat inclou l’admissió a les escoles especials

que, segons els coneixements tècnics i científics més rigorosos de què es disposi en el moment de prendre decisions, resultin de més benefici per l’infant. Dins del dret a la no-discriminació s’inclou la tan repetida asseveració que la condició de nen/a ha de prevaldre per sobre de qualsevol altre, com immigrat, disminucions o problemes amb la justícia. L’acolliment en famílies sempre és més recomanable que l’adscripció a centres residencials.

L’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 37/1991
A més abundament, l’avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció i de regulació de l’atenció especial als adolescents en conflicte social “pot bloquejar altres accions més normalitzadores sense haver esgotat els altres mitjans d’abordatge d’aquesta situació”, afirma el Síndic, qui ha recordat que “no hi ha buits legals” que justifiquin aquesta nova llei, ja que “si es tracta de menors infractors, entra dins l’àmbit d’aplicació de la Llei estatal 5/2000, de 12 de gener i de la ja aprovada Llei Catalana de Justícia Juvenil. El projecte de llei “no conté prou garanties en el supòsit d’aplicació de sancions”.

Una oportunitat per a les persones nascudes a Catalunya
Davant d’aquests escenaris, quina és la impressió, quina l’experiència que s’enduen els nens magribins de la nostra societat, de la nostra cultura, de les nostres idees i de la nostra ètica? Quina interpretació faran quan els parlem de la nostra benvolguda democràcia?, de la idea de justícia?... De nosaltres mateixos?
Sent molt egoistes en el nostre pensament, ens cal assabentar-nos que els estudis i les estadístiques sociològiques apunten un increment sostingut de la població espanyola d’origen magribí en el futur, així com la ferma intenció de quedar-s’hi per part d’aquest grup immigrat. Del tracte que rebin ara aquests nens dependrà el tracte que rebrem d’ells nosaltres el dia de demà.

Estem parlant de nens i joves en plena edat evolutiva i d’aprenentatge. Si “els nens i les nenes són l’esperança del món”, per què no veiem aquests nens com una oportunitat immillorable d’enteniment entre dues cultures veïnes, com una oportunitat d’enriquir-nos culturalment, i com una garantia de pau i benaventurances en el futur?