Explicar la història

El món d'avui és ple de sensacions virtuals impactants que sovint ens aboquen a confondre realitat i ficció. Aquestes vivències passives també ens porten a relativitzar alguns conceptes.
Potser és per això, que en aquest entorn conformista s'accepti que el govern de l'estat espanyol tracti el valencià com una llengua diferent al català, o que en el món es permeti avançar l'imperialisme dels Estats Units amb accions que no respecten els drets humans o que impunement s'imposen als més febles, bé sigui amb l'exercici de la violència, de la coacció o de la submissió sistemàtica -física, cultural, econòmica o social-.
També deu ser per culpa de la virtualitat impactant el poc -o nul- qüestionament a moltes coses que es donen per vàlides, com pot ser la història escrita. Acceptem la història o els fets que ens expliquen, sense adonar-nos-en que els vencedors, o els qui tenen el poder, són els que l'escriuen, i que sovint la història és inevitablement tendenciosa.
És fàcil exposar moltes situacions amb una simple alineació dels "bons" i els "dolents", però els "bons" han estat els guanyadors i amb l'aniquilació dels "dolents" han destruït també les seves raons, la seva història.
Tot això em venia al cap, en l'exercici d'explicar a uns nens el perquè no estic d'acord amb molts historiadors (especialment d'un bàndol concret) els quals asseguren que als països catalans (corona catalano-aragonesa), la transició del feudalisme a la industrialització va ser quasi directa perquè la profunda crisi, el perpètuament del senyors en l'àmbit rural i el desgavell polític que ens portaria a perdre la independència, van fer que Catalunya no tingués història moderna.

“Acceptem la història o els fets que ens expliquen sense adonar-nos-en que els vencedors, o els qui tenen el poder, són els que l’escriuen, i que sovint la història és inevitablement tendenciosa”

Els nostres nens han de saber que la ciutat de Barcelona (recolzada des de les illes balears i també defensada per valencians i aragonesos) va resistir durant més d'un any el setge dels aliats espanyols i francesos felipistes, abans de caure el 1714.

BARCELONA 1714

El còmic històric "Barcelona 1714" publicat recentment, mostra uns episodis de la nostra història moderna, que no hem d'oblidar

També els hem d'explicar que aquella Barcelona tenia de feia més de quatre-cents anys unes formes de govern modèliques i pre-democràtiques (el Consell de Cent, la Junta de braços...) les quals va mantenir davant les pressions monàrquiques, i que els gremis, el comerç i l'impuls cultural dels països catalans demostren una història moderna de progrés, malgrat els impediments lògics de les crisis.
És en aquest context que també ens hem d'alliberar de complexes absurds i reivindicar el caràcter de resistència que tenia el bandolerisme feudal (no així el de subsistència) com molts altres grups socials, o recordar que Perpinyà, segona ciutat de Catalunya, havia estat lliurada als francesos -amb el Rosselló i el Conflent- en el Tractat dels Pirineus i després, sotmesa fins el punt d'aniquilar-la quan a creixement i desenvolupament. No podem permetre que aquests fets es titllin d'intranscendents o se'n minimitzi la importància. Els crits de "via fora!" o "visca la terra!" no tenen res de folklòric, son el clam latent de la nostra història.