 |
Unes
300 persones han assistit al segon cicle de debats
sobre infància i adolescència realitzat
aquesta tardor al Pati Manning i organitzat per
l'Àrea de Benestar Social de la Diputació
de Barcelona. El cicle, que finalitzà el
passat 10 de desembre, ha comptat amb la presència
experts nacionals i |
DIPUTACIÓ
DE BARCELONA
L'exposició 'JOCS DEL MÓN. Vine a
jugar!' reuneix jocs de 30 països diferents
|
internacionals
i ha abordat temes tant diversos com el futur de les
polítiques familiars, la salut mental en la
infància i l'adolescència, els drets
dels infants i els reptes de la protecció social
i justícia envers els menors. La Diputació
va decidir aprofundir en aquesta temàtica arrel
del gran interès despertat pel primer cicle
sobre infància i adolescència celebrat
a la primavera.
Jane
Lewis aposta pel reconeixement i just repartiment
de les feines domèstiques
El segon cicle 'La
infància i adolescència avui' començà
el 18 de setembre amb la conferència 'L'erosió
de la família tradicional. Implicacions per
a l'Estat del Benestar', impartida per Jane Lewis,
professora de política social de la Universitat
d'Oxford. L'acte havia estat organitzat conjuntament
per l'Àrea de Benestar Social de la Diputació
de Barcelona i l'Institut d'Infància i Món
Urbà i comptà com a presentador amb
el sociòleg Lluís Flaquer.
Segons Lewis, actualment, la majoria d'estats europeus
es veuen obligats a cercar respostes a una mateixa
situació demogràfica, caracteritzada
'per índexs de fertilitat més baixos,
proporcions més altes de persones grans dependents
i l'augment del nombre de famílies monoparentals'.
Entre les principals prioritats, la professora assenyalà
la necessitat política de 'dirigir l'atenció
sobre les jornades laborals i la necessitat de promoure
la repartició de les tasques domèstiques
a nivell familiar. També s'haurien de crear
subvencions atribuïdes a la realització
de
les tasques domèstiques realitzades en forma
de prestacions econòmiques o de beneficis i
serveis'. Lewis argumentà que 'les anàlisis
de l'estat de benestar actuals es centren en la dualitat
treball - estat de benestar i ignoren dos aspectes
que són de vital
|
importància:
d'una banda, les feines domèstiques i les tasques
addicionals que suposa tenir fills petits o persones
grans dependents, i d'altra banda, el just repartiment
d'aquestes tasques'.
Pérez Simó:
'La salut mental no és només una qüestió
de psiquiatres i psicòlegs'
El
debat sobre 'Salut mental en la infància l'adolescència'
es va celebrar el dia 29 d'octubre i comptà
amb la presència del psicoanalista director
de la Fundació Orienta, Alfons Icart i Roser
Pérez Simó, cap de servei de psiquiatria
de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Icart va fer un breu recorregut per la història
de la xarxa de salut mental per a la infància
i l'adolescència i en criticà el fet
que sempre 'hagi anat a remolc de la xarxa d'adults'.
Igualment, valorà que 'tenim un bon model de
xarxa de salut mental per a la infància i l'adolescència
però el seu desenvolupament està poc
estructurat. Segons Icart, a la xarxa 'hi manca col·laboració
interdepertamental, programes específics per
patologies greus i patologies addictives i es dóna
poc suport a la integració de la salut mental
a l'atenció primària de salut'. Remarcà
també que 'en l'apartat preventiu, és
necessària la creació de programes de
prevenció en les etapes claus de la vida'.
Per la seva banda, Roser Pérez Simó
recordà que 'la salut mental, no és
només una qüestió de psiquiatres
i psicòlegs sinó de tota la societat'
i reivindicà la necessitat de 'retrobar el
treball intern del nen per créixer i adaptar-se;
un procés individual que contribueix també
a que una
| 
|
DIPUTACIÓ
DE BARCELONA
Jane Lewis és professora de política
social de la Universitat d'Oxford
|
persona
sigui com és i a la seva salut mental'. Denuncià
també la manca de temps que disposen els psiquiatres
i psicòlegs per atendre els seus pacients,
cosa que incideix negativament en el procés
de cura. Segons Pérez Simó 'hi ha alguns
símptomes o senyals d'alarma que serveixen
per detectar si un nen o adolescent sofreix algun
tipus de trastorn o patologia. Alguns són 'la
no tolerància de la frustració, el descontrol
de l'angoixa, una incorrecta captació de la
realitat, la incapacitat de gaudir o la impossibilitat
de d'establir vincles afectius privilegiats'.
|