«La
correcta participació de les famílies
en leducació dels fills és un
element primordial en la bona marxa i el resultat
final del procés educatiu». Aquesta és
una de les directrius que tenen clara tots els membres
de la comunitat escolar: pares i mares, alumnat, professorat
i administracions defensen que és entre tots
que sha daconseguir un sistema educatiu
que sigui cada cop millor. Entra en aquest terreny
el concepte de ciutats educadores que proven de desenvolupar
des de fa algun temps les administracions de moltes
localitats catalanes (i també a nivell internacional):
afirmen que ja ha arribat el moment que tothom simpliqui
de manera directa en lensenyament, en el sentit
més ampli de la paraula, i que no es relegui
el paper director només als professors.
 |
CLARA
ELÍAS
El concepte de ciutat educadora vol extendre la
necessitat que tothom simpliqui de manera
activa per assolir el millor desenvolupament de
leducació |
Si
bé els plans daquestes futures ciutats
educadores són en molts casos encara embrionaris,
no es pot negar que des de fa molt temps existeixen
algunes eines establertes i institucionalitzades per
tal què progenitors, alumnes i professors posin
en contacte les seves opinions. És el cas dels
consells escolars.
Van néixer al
1982, però encara hi ha gent que no sap ben
bé com funcionen ni per a què serveixen
a efectes pràctics. Els consells escolars porten
quasi vint anys funcionant i encara han de fer front,
cada cop menys, a alguns tòpics: molts pares
i mares encara tenen el sentiment que participar activament
en el consell és «una pèrdua de
temps». Però són els menys. Tampoc
tots els mestres tenen superat el tòpic que
els pares només participen per queixar-se del
que no funciona.
Des de fa molt temps
els membres de les associacions de mares i pares dels
centres educa-
|
 |
CLARA
ELÍAS
Representants de les associacions de mares i pares
defensen el consell com una bona eina de participació.
Reconeixen, però, que hi ha punts a polir. |
tius
catalans actuen de manera associada i tenen clar que
el seu també és un paper important en
el procés educatiu dels infants. Les AMPA (Associacions
de Mares i Pares) han près la veu per posar
en contacte el nucli familiar amb els professionals
que es feien càrrec de manera directa de leducació
dels seus fills. I un dels mecanismes per poder fer-se
sentir és el Consell Escolar. «És
una bona eina», lhan definit els presidents
de la APAES (Federació dAssociacions
de Mares i Pares dalumnes dEnsenyament
Secundari), Carlos Baeza, i de la APAC (Federació
dAssociacions de Pares dAlumnes de Catalunya),
Laura Paradell. Tant lun com laltra afirmen
que aquest instrument de participació per a
les famílies és molt més que
necessari.
Tan mateix, ambdós
presidents destaquen també que encara hi ha
alguns handicaps per resoldre: «la participació
de les famílies a les escoles és molt
important», afirma Baeza, «però
encara tenim la sensació, en molts casos, que
fem més nosa que servei». En la mateixa
línia sexpressa Laura Paradell, qui reconeix
que «sovint, els pares ens sentim en sensació
dinferioritat: perquè no disposem ni
de la preparació, ni de la informació
ni de les eines de què disposen els mestres
per a marcar les directrius possibles per al sistema
educatiu, i a més dins del consell encara estem
en inferioritat numèrica».
Malgrat això,
la visió dels dos representants de pares dalumnes
mantenen una actitud optimista amb vistes al futur:
afirmen que el sistema educatiu necessita millores,
que aquestes shan de fer entre tots, i que amb
la participació als consells i buscant el consens
es podran aconseguir grans fites. Tot un repte per
al nou segle que començarà en pocs mesos.
Anna
Borau
Redacció
|