La participació a l’escola

       «La correcta participació de les famílies en l’educació dels fills és un element primordial en la bona marxa i el resultat final del procés educatiu». Aquesta és una de les directrius que tenen clara tots els membres de la comunitat escolar: pares i mares, alumnat, professorat i administracions defensen que és entre tots que s’ha d’aconseguir un sistema educatiu que sigui cada cop millor. Entra en aquest terreny el concepte de ciutats educadores que proven de desenvolupar des de fa algun temps les administracions de moltes localitats catalanes (i també a nivell internacional): afirmen que ja ha arribat el moment que tothom s’impliqui de manera directa en l’ensenyament, en el sentit més ampli de la paraula, i que no es relegui el paper director només als professors.

CLARA ELÍAS El concepte de ciutat educadora vol extendre la necessitat que tothom s’impliqui de manera activa per assolir el millor desenvolupament de l’educació

     Si bé els plans d’aquestes futures ciutats educadores són en molts casos encara embrionaris, no es pot negar que des de fa molt temps existeixen algunes eines establertes i institucionalitzades per tal què progenitors, alumnes i professors posin en contacte les seves opinions. És el cas dels consells escolars.
     Van néixer al 1982, però encara hi ha gent que no sap ben bé com funcionen ni per a què serveixen a efectes pràctics. Els consells escolars porten quasi vint anys funcionant i encara han de fer front, cada cop menys, a alguns tòpics: molts pares i mares encara tenen el sentiment que participar activament en el consell és «una pèrdua de temps». Però són els menys. Tampoc tots els mestres tenen superat el tòpic que els pares només participen per queixar-se del que no funciona.
     Des de fa molt temps els membres de les associacions de mares i pares dels centres educa-

CLARA ELÍAS Representants de les associacions de mares i pares defensen el consell com una bona eina de participació. Reconeixen, però, que hi ha punts a polir.

tius catalans actuen de manera associada i tenen clar que el seu també és un paper important en el procés educatiu dels infants. Les AMPA (Associacions de Mares i Pares) han près la veu per posar en contacte el nucli familiar amb els professionals que es feien càrrec de manera directa de l’educació dels seus fills. I un dels mecanismes per poder fer-se sentir és el Consell Escolar. «És una bona eina», l’han definit els presidents de la APAES (Federació d’Associacions de Mares i Pares d’alumnes d’Ensenyament Secundari), Carlos Baeza, i de la APAC (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes de Catalunya), Laura Paradell. Tant l’un com l’altra afirmen que aquest instrument de participació per a les famílies és molt més que necessari.
     Tan mateix, ambdós presidents destaquen també que encara hi ha alguns handicaps per resoldre: «la participació de les famílies a les escoles és molt important», afirma Baeza, «però encara tenim la sensació, en molts casos, que fem més nosa que servei». En la mateixa línia s’expressa Laura Paradell, qui reconeix que «sovint, els pares ens sentim en sensació d’inferioritat: perquè no disposem ni de la preparació, ni de la informació ni de les eines de què disposen els mestres per a marcar les directrius possibles per al sistema educatiu, i a més dins del consell encara estem en inferioritat numèrica».
     Malgrat això, la visió dels dos representants de pares d’alumnes mantenen una actitud optimista amb vistes al futur: afirmen que el sistema educatiu necessita millores, que aquestes s’han de fer entre tots, i que amb la participació als consells i buscant el consens es podran aconseguir grans fites. Tot un repte per al nou segle que començarà en pocs mesos.

Anna Borau
Redacció