Una de cada cinc
nenes pateix algun tipus dabús sexual
abans dels disset anys. El que per a molts semblarà
una xifra alarmista és, a les portes del segle
vint-i-u, encara una realitat. Però les dades
que aporten les entitats que treballen en defensa
dels drets dels menors van una mica més enllà:
en els nens el percentatge disminueix a un de cada
deu, i daquests, sense diferència de
gènere, el 30% no denuncia mai la seva agressió,
i només un 8% reben el tractament adequat.
Si aquests percentatges
estatals es fessin extensius a la població
mundial, resultaria que són milions els nens
i nenes que veuen el seu somriure estroncat per algun
tipus dagressió sexual. Però,
si bé aquest tipus de maltractament és
el més conegut (ja sigui per considerar-se
un dels més cruents, ja sigui pel ressò
que sen fan els mitjans de comunicació)
no és pas lúnic.
«Un infant
és maltractat quan és objecte de violència,
física o psíquica, de fet i/o per omissió,
per part de les persones de les quals depèn
per al seu correcte desenvolupament». Aquesta
és la definició formal en la que sengloben
diferents tipus de danys que, en el pitjor dels casos,
els nens i nenes no oblidaran ni quan siguin grans.
Dun estudi fet a Catalunya per la Direcció
General dAtenció a la Infància
fa uns anys ja sen desprenia que quasi 6.000
nens i nenes (dentre 0 a 16 anys) havien estat
víctimes dalgun tipus de maltractaments:
el
|
|
 |
Una
de les activitats engegades per
lACIM ha estat la publicació
dEl Llibre den Pau.
Es tracta duna guia per
a labordatge del maltractament
en la infància per als
professionals de la salut.
|
El
llibre den Pau planteja tot un
seguit de qüestions que cal tenir
en compte: des de la definició
del maltractament infantil i dels diferents
casos que shi poden trobar, fins
a quins són els seus símptomes
i com es poden encarar aquest tipus
de casos. Aquest volum és una
eina bàsica per tots els professionals
de la sanitat que treballen en relació
estreta amb el món de la infància.
El
Llibre den Pau va ser editat de
manera conjunta amb el Departament de
Sanitat i Seguretat Social i la Direcció
General dAtenció a la Infància
de la Generalitat, així com amb
lInstitut Català de la
Salut.
|
|
|
No
només dades,
sinó vides humanes
|
|
Una de cada cinc nenes i un de cada deu
nens pateixen abús sexual abans
dels disset anys
La majoria dels casos es produeixen
quan la víctima té entre
10 i 13 anys
Un 30% dels agredits no ho denunciarà
mai
Només un 8% daquests
infants reben el tractament adequat
Un 25% patirà depressió
Totes les víctimes tenen
símptomes com laïllament,
els malsons, langoixa
Les agressions sexuals es donen
més a la ciutat que al camp
Els maltractaments sexuals a Catalunya
representen poc més del 2% de les
agressions que reben els infants
|
|
785%
per negligència, el 436% psicològics,
el 27% físics i només el 28% implicant
el factor sexual (que en la major part dels casos
sempre es produeix en lentorn familiar).
Aquestes són
algunes de les dades que proven de posar a la llum
dia a dia les diferents associacions de lEstat
que treballen lluitant pel benestar dels infants.
Amb lobjectiu de treballar perquè la
societat se sensibilitzi que existeixen més
maltractaments a part del sexual, i que no cal desplaçar-se
a països poc desenvolupats per a trobar molts
casos. Una de les entitats que porta molt temps treballant-hi
és lAssociació Catalana per la
Infància Maltractada (ACIM). Nascuda oficialment
el 1988 (tot i que ja portava alguns anys actuant
en grups de treball), lACIM va ser lorganitzadora
del Primer Congrés Estatal sobre Infància
Maltractada i una de les fundadores de la Federació
dAssociacions per a la Prevenció del
Maltractament Infantil (FAPMI). Aquesta organització
no governamental també ha estat una de les
precursores, amb Infància Viva- Meninos e Meninas
da Rua i Juristes Sense Fronteres, del consorci ECPAT
a lEstat que impulsa des del 1996 la campanya
Per un 2000 sense abusos. Una iniciativa que prova
dintroduir la sensibilització social
i les reformes legals necessàries per abolir
duna vegada per totes labús sexual
dels infants, la prostitució i la pornografia
infantil.
Anna
Borau
Redacciò
|