La Fedaia (Federació
d’Entitats d’Atenció a la Infància
i a l’Adolescència) és una federació
d’entitats, d’iniciativa social i sense
ànim de lucre, dedicades a l’atenció
i l’educació dels menors que es troben
en situació de risc o desemparament.
Constituïda a l’octubre de 1996, actua a
tot l’àmbit territorial català
i engloba quasi un miler de professionals col·laboradors
que atenen a tres quartes parts dels menors tutelats
per la Generalitat de Catalunya. Representa més
de 90 centres i serveis d’atenció i educació
a la infància i l’adolescència
en risc, agrupats en més de 60 institucions
d’iniciativa privada.
La seva feina
principal s’estructura en tres línies
d’actuació prioritària: l’assumpció
de la guarda i l’educació dels infants
tutelats per l’administració, la realització
d’una tasca de sensibilització social
en relació a la protecció, i el treball
per la prevenció, l’educació i
l’atenció a la infància en risc.
L’atenció que donen va des dels centres
d’acollida, centres residencials d’acció
educativa, serveis d’acolliments familiars, habitatges
assistits, centres oberts, pretallers, etcètera.
Lluitant per un model d’atenció
de qualitat
Una de les reivindicacions
d’aquesta federació és l’assoliment
a Catalunya d’un model de gestió d’atenció
a la infància de qualitat. En aquest sentit,
la Fedaia va presentar al Parlament un informe sobre
la situació de la infància i adolescència
en risc. L’objectiu era promoure el debat polític
davant de «la inadequació dels recusos
per a donar...
|
resposta a les noves realitats, el desconeixement
i manca d’implicació de la societat en
general i la insuficient resposta per part de la administració
a les problemàtiques d’aquest sector poblacional».
Aquesta preocupació va sorgir de l’anàlisi
de la situació que viuen els infants catalans
en situació de risc.
Segons va plantejar
la Fedaia als parlamentaris l’any passat, amb
dades de la Direcció General d’Atenció
a la Infància del 1998 són més
de 10.000 els menors catalans en situació de
risc. D’aquests, prop de 2.000 estan en centres
residencials, mentre només són poc més
de 300 els que estan en famílies acollidores
alienes i uns 500 els que es troben en processos preadoptius.
Amb aquestes xifres, la federació pretenia
demostrar que, «si bé en totes les declaracions
de principis i en totes les lleis sempre queda remarcat
que l’internament ha de ser l’últim
graó, estem molt lluny d’això»,
va afirmar la presidenta, Carme Vidal, a la comissió
de política social.
Un dels objectius
de l’entitat és la qualitat dels serveis,
motiu pel qual treballa per intentar donar la resposta
adequada a les demandes i necessitats de cada menor
i adolescent en situació de desemparament;
i també vol promoure el debat polític,
tècnic i social; en aquest sentit, cada any
organitza un fòrum per tal de debatre la situació
de la infància i l’adolescència
en risc. Aquest any, i com a continuació dels
anteriors, té previst realitzar-ne un a finals
de la tardor.
Telf.
(matins): 93 335 98 91
www.grhd.fcep.urv.es/cisainet/fedaia.menu.html
|
Els
quatre drets principals
|
•
No discriminació (art.
2)
Tots els infants tenen dret a ser acceptats
i acollits, assegurar la igualtat d’oportunitats
i evitar que siguin rebutjats, discriminats
i humiliats.
•
Interès prioritari de l’infant
(art. 3)
En tots els afers que els afecten, l’interès
dels infants i adolescents està
per sobre de qualsevol altre.
•
Dret a la vida
(art. 6)
Dret a viure, créixer i desenvolupar-se
amb plenitud. Estar segurs de la seva
integritat física i psíquica
i dret a ser pujat, criat i educat amb
un sentit positiu de la vida.
•
Punt de vista de l’infant (art.
12)
Cal tenir en compte el seu punt de vista
i sobretot en el cas de nois i noies que
no poden viure amb la seva família
i que es troben tutelats, l’interès
prioritari de l’infant.
|
|
|
De
0 a 18?
Més
Articles