“La
participació és un valor molt estimat
de les societats democràtiques, que és
viu en el si de la comunitat, que es transmet
de generació en generació, que s'aprèn
en companyia d'altres, un valor al qual tots els
ciutadans tenim drets. Els nens i nenes són
ciutadans del present, no ho hem d’oblidar.
La Convenció
dels Drets dels Infants és el primer document
que reconeix la ciutadania dels infants (Art.12
al 16). A l'article 12, es deixa constància
del valor que té l'opinió de l'infant
i la necessitat que tenim d'escoltar-lo. L'infant
té dret a expressar la seva opinió
i que aquesta sigui tinguda en compte en tots
els assumptes que l'afectin (Art.12). Però
encara no fa dos anys, al Consell d'Europa, es
va desenvolupar una proposta de recomanació
als estats membres sobre la millora de la participació
social dels infants i els adolescents; en aquest
document, a l'apartat de la Participació
en la vida pública, es va acordar: «12.
Encoratjar les autoritats locals i els municipis
perquè promoguin la participació
dels infants, i també la dels pares i els
infants plegats, en tantes àrees com sigui
possible en la vida del municipi, com a forma
de desenvolupar la responsabilitat dins la comunitat
i de fer de la ciutadania una experiència
real per als infants».
A continuació,
farem referència a una experiència
que té com eix central reconèixer
als infants el seu dret a la ciutadania, i defensar
que els nens i les nenes són ciutadans
del present, i no del futur, i han de poder exercir
el seu dret a participar. Es tracta de la idea
i de les propostes que Francesco Tonucci va desenvolupar
a la ciutat de Fano i que ha constituït una
conceptualització molt suggerent de com
podria ser la participació dels infants
a la seva ciutat.
Resulta difícil
sintetitzar la filosofia de Tonucci, però
si ens endinsem en alguns dels seus fragments
podem construir-nos-en una idea. Ens proposa una
manera d'entendre la ciutat, identificant alguns
elements essencials perquè els nens i les
nenes prenguin part d'un projecte comú
que afavoreixi la convivència i la seva
formació com a persones autònomes
i compromeses.
|
-La
participació implica un procés d'aprenentatge,
per al qual no s'ha d'esperar a ser adult o a estar
preparat. Si fem possible que els nens i les nenes
participin d'espais de discussió i planificació
d'accions, garantirem que aprenguin a participar i
que d’aquesta manera desenvolupin diferents competències,
com el judici, l'empatia, l'autoregulació,
les habilitats per dialogar,... per poder continuar
participant.
«No
hem de protegir els infants, els hem de dotar d'armes,
és a dir, d'instruments, d'habilitats i d'autonomia».
pàg,47.
- La ciutat ha
d'estar pensada per a tots els seus membres, per això
Tonucci suggereix planificar-la prenent com a referència
l'alçada dels ulls dels infants, atenent d'aquesta
forma a la diversitat de tots els ciutadans (avis,
dones, ...)
«..., l'estudi,
la planificació i l'experimentació de
modificacions a la ciutat, adoptant l'infant com a
paràmetre». pàg. 126.
- Dissenyar espais
on nens i nenes puguin exercir el seu dret a participar,
on puguin manifestar el que pensen i realitzar accions
que puguin transformar la ciutat.
“«La
primera decisió, la més important que
cal prendre, és donar als infants el paper
de protagonistes, concedir-los la paraula, permetre'ls
que s'expressin, que hi diguin la seva. (...)»
Aquesta creació d'espais de participació
on els nens puguin fer coses parlant, ha d'anar acompanyat
per un compromís dels responsables polítics
que allò que proposin i suggereixin els nens
serà escoltat i considerat. Hem de garantir
que siguin espais de participació real, amb
transcendència a la realitat de la ciutat.
(...) I, d'altra
banda, nosaltres, els adults, hem de saber-los escoltar,
hem de sentir el desig d'entendre'ls i tenir la voluntat
de prendre seriosament en consideració tot
allò que diuen els nens i les nenes.»
(pàg.57)
A part d'aquestes
consideracions conceptuals, Francesco Tonucci proposa
i idea dos òrgans per donar la paraula als
infants: el Laboratori i el Consell d'Infants.
A la província
de Barcelona, i per iniciativa de l'Àrea d'Educació
de la Diputació de Barcelona, l'any 1997 es
va promoure el projecte La ciutat dels infants inspirat
directament en la proposta de Francesco Tonucci, que
va ser assessorat per Jaume Trilla i el mateix Tonucci.
Van ser vuit municipis (Cardedeu (11.000 habitants);
Granollers (51.000); Navarcles (5.250); El Prat de
Llobregat (63.255); Rubí (54.000); Sant Feliu
de Llobregat (35.800); Súria (6.280) i Viladecans
(54.000)) que van començar a treballar, i que
avui en dia ho continuen fent. Aquestes ciutats han
aconseguit ser més amigables als nens i crear
espais on puguin exercir el seu dret de la participació.
Anna
Novella
Professora associada departament de Psicología
Universitat de Girona
|
De
0 a 18?
Més
Articles