“Actualment hi ha uns 300.000 menors de 18 anys que combaten en uns 30 conflictes armats en uns 50 països de tot el món. En 27 casos, s’ha detectat que són menors de 15 anys, i alguns en tenen entre 7 i 8. Aquestes són les dades que faciliten diverses ONG que treballen per la preservació dels drets dels infants.
Es calcula que en la darrera dècada, han mort uns dos milions de nens en conflictes armats i uns vuit milions han quedat greument ferits o mutilats permanentment. I és que al llarg d’aquest segle, el concepte de guerra com a lluita entre exèrcits s’ha anat canviant pel de combat d’exèrcits i guerrilles contra la població civil. D’aquesta manera, si durant la Primera Guerra Mundial les baixes de civils representaven un 5% del total, durant la Segona ja eren un 48% i actualment arriben fins a un 90%.

     Així doncs, els nens i nenes pateixen els conflictes armats actuals des d’una doble vessant. D’una banda, són objectiu d’atac i persecució, víctimes de la violència i la tortura produïdes per atemorir i desmoralitzar la població civil, convertint-se en un blanc important dels genocides i la neteja ètnica, ja que acabar amb els nens i nenes és anihilar les futures generacions enemigues. I d’una altra banda, se’ls utilitza com a instruments bèl.lics i se’ls fa participar activament en els conflictes.

      Generalment, són els mateixos nens que en època de pau estan exposats a l’explotació laboral els que es poden convertir en soldats quan es produeixen conflictes armats. Els diversos estudis realitzats confirmen que els més vulnerables d’entre aquests menors són les víctimes dels reclutaments –obligatoris o voluntaris–, és a dir, orfes, desplaçats que viuen en camps prop de conflictes, refugiats, menors no acompanyats, nens i nenes del carrer, amb escassa formació, els més pobres... I en la mateixa línia, acostumen a ser els països més pobres i fràgils, on s’ha perdut la capacitat de governar i regular, on es produeixen el major nombre de guerres i, en conseqüència, on hi ha més nens i nenes soldat.

      Però a Europa també es produeix aquest fet. El cas més flagrant és, segurament, el de la Gran Bretanya, on el gener del 1999 hi havia 6.500 nois entre 16 i 17 anys allistats a les Forces Armades del país, un nombre que ha augmentat des que els laboristes van pujar al poder, de manera que el 40% dels membres de l’exèrcit anglès s’hi allista entre 16 i 17 anys. Quan ho fan, els nois signen un contracte per a tres anys i tres mesos amb l’exèrcit, però la trampa resideix en què aquest termini comptabilitza a partir dels 18 anys.