Alguns dels centres d’acollida on se’ls interna són insalubres i amb unes regles disciplinàries difícils d’assumir per un menor. El racisme impedeix veure aquests menors sota l’empara i la tutela que dicta la llei.
En molts casos els menors compleixen la seva majoria d’edat, i són expulsats al carrer, sense haver rebut els papers reglamentaris, tot i havent superat en molts mesos d’estada el que defensa la llei del menor per la seva regularització legal a territori espanyol.
El fet que els menors hagin estat repatriats al Marroc, tant a Ceuta com a Melilla, i se’ls hagi lliurat a la policia, com declara el Delegat del Govern de Melilla, recolza les denúncies sobre l’incompliment de la Llei del Menor, que obliga a lliurar el menor als seus familiars, en el seu país d’origen, només en cas que l’interès superior del nen o la nena no quedi en entredit.
Segons la Llei del Menor, els nens i les nenes han de rebre assistència letrada, i en cap cas ha estat així.

     Defensors dels Drets Humans en front a l’administració
Es presenta el documental amb l’únic recolzament dels diàlegs dels propis rols, que venen impregnats per cada personalitat dels que defensen la seva postura, en front dels qui discrepen, sense veu en off.
Ells exposen els pros i els contres, la Consejera de Bienestar social en front a Prodein (Pro defensa de la Infancia), els treballadors socials dels infants del carrer en front al Delegat del Govern, en definitiva els defensors dels drets humans en front a l’administració, que diu acatar les lleis internacionals.
No hem d’oblidar les denúncies del Defensor del Pueblo, o d’organismes com l’ONU, Human Rights Watch, o Amnistia Internacional davant el complicat significat que per la Consejeria de Bienestar Social sembla tenir la paraula "Repatriació", i que en molts casos origina en els menors situacions d’abandonament que no semblen dignes de ser imposades per un país civilitzat.

Lidia Manrique Realitzadora i guionista. Autora del documental “Jocs trencats”