El
Grup Local d’Amnistia Internacional de València
ha recolzat la presentació d’un documental
en què es denuncia l’actuació de l’administració
respecte la situació dels menors marroquins no
acompanyats que viuen als carrers de Ceuta i Melilla.
A la presentació d’aquest treball, realitzat
per Lidia Manrique, van assistir també Samir Zegrari,
president de l’Associació Marroquí
“Al Amal” (L’Esperança), i Raquel
Aragón, de l’Associació Valenciana
d’Ajuda al Refugiat (AVAR), representant del Grup
Local d’Amnistia Internacional de València.
El reportatge “Jocs Trencats” s’ha presentat
per recolzar la campanya “Ponteensupiel.org”,
contra els maltractaments per motius racistes. En aquest
article, l’autora del vídeo, Lidia Manrique,
ens parla de la situació que es denuncia en aquest
document.
Els
menors marroquins no acompanyats a Ceuta i Melilla
La problemàtica dels menors marroquins no acompanyats
a ciutats frontereres com Ceuta i Melilla presenta un
greu conflicte per l’administració espanyola,
sobretot en trobar-se amb què el tracte que venen
rebent aquests joves, a més de no ser molt encertat,
discrepa bastant en qualitat humana respecte el que descriu
a la Llei del Menor, que Espanya va signar i diu defensar.
Els nens i nenes marroquins que passen Ceuta i Melilla
s’escapolen per la frontera eludint els controls
policials, sense la companyia d’una persona adulta,
i sense la documentació apropiada.
|
AMNISTIA
INTERNACIONAL VALÈNCIA
Imatge
de la caràtula del documental “Jocs
trencats” |
|
Alguns
dels centres d’acollida on se’ls interna
són insalubres i amb unes regles disciplinàries
difícils d’assumir per un menor. El racisme
impedeix veure aquests menors sota l’empara
i la tutela que dicta la llei.
En molts casos els menors compleixen la seva majoria
d’edat, i són expulsats al carrer, sense
haver rebut els papers reglamentaris, tot i havent
superat en molts mesos d’estada el que defensa
la llei del menor per la seva regularització
legal a territori espanyol.
El fet que els menors hagin estat repatriats al Marroc,
tant a Ceuta com a Melilla, i se’ls hagi lliurat
a la policia, com declara el Delegat del Govern de
Melilla, recolza les denúncies sobre l’incompliment
de la Llei del Menor, que obliga a lliurar el menor
als seus familiars, en el seu país d’origen,
només en cas que l’interès superior
del nen o la nena no quedi en entredit.
Segons la Llei del Menor, els nens i les nenes han
de rebre assistència letrada, i en cap cas
ha estat així.
 |
Defensors
dels Drets Humans en front a l’administració
Es presenta el documental amb l’únic
recolzament dels diàlegs dels propis rols,
que venen impregnats per cada personalitat dels que
defensen la seva postura, en front dels qui discrepen,
sense veu en off.
Ells exposen els pros i els contres, la Consejera
de Bienestar social en front a Prodein (Pro defensa
de la Infancia), els treballadors socials dels infants
del carrer en front al Delegat del Govern, en definitiva
els defensors dels drets humans en front a l’administració,
que diu acatar les lleis internacionals.
No hem d’oblidar les denúncies del Defensor
del Pueblo, o d’organismes com l’ONU,
Human Rights Watch, o Amnistia Internacional davant
el complicat significat que per la Consejeria de Bienestar
Social sembla tenir la paraula "Repatriació",
i que en molts casos origina en els menors situacions
d’abandonament que no semblen dignes de ser
imposades per un país civilitzat.
Lidia
Manrique
Realitzadora i guionista. Autora del documental
“Jocs trencats” |
|