“El món de les drogues és força desconegut per a molts adolescents. El final de l’Educació Secundària Obligatòria suposa el tancament d’una etapa i un moment de pressa de decisions a tots els àmbits de la vida. Per incidir en aquest grup d’edat i donar a aquests joves les eines que els permetin enfrontar-se al món de les drogodependències va néixer “El còmic biònic”.
      Es tracta d’una experiència pionera que funciona amb èxit des del passat curs a l’Institut d’Educació Secundària Sant Fost. La iniciativa va sorgir arran de la col·laboració entre aquest centre educatiu, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles i la Diputació de Barcelona. Segons ha explicat a Protagonistes, ja! l’educador social del consistori, Ricard Jiménez , “l’Ajuntament va veure la conveniència d’engegar una campanya de prevenció de drogodependències i en posar-ho en comú, vam veure que coincidia amb les necessitats de l’institut”.

Els alumnes de l’IES Sant Fost dissenyen un pòster sobre les drogues

     Va ser així com el curs 1999-2000 va començar a funcionar “El còmic biònic”. El programa es du a terme durant dos trimestres i consisteix en l’elaboració d’un pòster per part dels alumnes de la Unitat d’Adaptació Curricular (UAC) de l’institut, un material que està destinat als alumnes de primer curs d’Educació Secundària Obligatòria.
      En aquest pòster es parla de les drogues, entenent que els joves a què va dirigit no s’han iniciat en les drogodependències o no tenen un consum consolidat, per això es troben en el millor moment per a potenciar en ells actituds fermes per evitar el consum. Paral·lelament, l’educador social participa a les tutories introduint diferents conceptes sobre drogues i s’organitzen sortides per conèixer com funcionen els recursos destinats al tractament de les drogodependències.


      Generalment, són els mateixos nens que en època de pau estan exposats a l’explotació laboral els que es poden convertir en soldats quan es produeixen conflictes armats. Els diversos estudis realitzats confirmen que els més vulnerables d’entre aquests menors són les víctimes dels reclutaments –obligatoris o voluntaris–, és a dir, orfes, desplaçats que viuen en camps prop de conflictes, refugiats, menors no acompanyats, nens i nenes del carrer, amb escassa formació, els més pobres... I en la mateixa línia, acostumen a ser els països més pobres i fràgils, on s’ha perdut la capacitat de governar i regular, on es produeixen el major nombre de guerres i, en conseqüència, on hi ha més nens i nenes soldat.

      Però a Europa també es produeix aquest fet. El cas més flagrant és, segurament, el de la Gran Bretanya, on el gener del 1999 hi havia 6.500 nois entre 16 i 17 anys allistats a les Forces Armades del país, un nombre que ha augmentat des que els laboristes van pujar al poder, de manera que el 40% dels membres de l’exèrcit anglès s’hi allista entre 16 i 17 anys. Quan ho fan, els nois signen un contracte per a tres anys i tres mesos amb l’exèrcit, però la trampa resideix en què aquest termini comptabilitza a partir dels 18 anys.