“Internet és un instrument que desenvolupa però no canvia els comportaments, sinó que els comportaments s'apropien d'Internet i, per tant, s'amplifiquen i es potencien a partir del que són” (Manuel Castells)(1)

JORDI QUERA

Cal defensar l'accés lluire a la informació, i hem d'acceptar les noves eines de counicació com que el són , eines.

      Encara que qualsevol internauta aconselli que la millor manera d'obtenir informació sobre Internet és Internet, i que darrerament hi ha hagut controvèrsia en els diversos mitjans de comunicació sobre l'ús de la xarxa, és evident que el nombre d'usuaris d'Internet creix espectacularment i que aquest mitjà té un espai destacat en la vida dels joves ciutadans, bé com a font d'informació i de descobriment de nous marcs de referència, bé com a eina de treball i de desenvolupament personal.

       Malgrat el ball de xifres i la disparitat de criteris d'avaluació de l'ús de la xarxa, totes les fonts fiables coincideixen genèricament en els estudis sobre franges d'edat dels usuaris, l'accés i ús de la xarxa en cada grup, els centres d'interès, l'increment de penetració, el perfil cultural dels usuaris...

      Segons un estudi de Global Reach publicat el Juny de 2000, al món hi ha 333 milions d'usuaris d'Internet, dels quals quasi la meitat són dels països nord-americans i noranta-dos milions dels països europeus. Quan a llengües, l'anglès representa el 51%, el japonès el 8%, l'alemany i l'espanyol el 6%, i el segueixen el xinès amb el 5'5% i el francès amb el 4%. Una enquesta feta per Pro Active International sobre una mostra bastant àmplia donava la xifra orientativa que el 34% dels països de la Unió Europea té accés a Internet, entre els quals l'estat espanyol es situa a la cua amb poc més del 12%. Dades més optimistes -com les aportades pel sociòleg Manuel Castells en la lliçó inaugural del programa de doctorat de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) sobre la societat de la informació i el coneixement- situen la penetració d'Internet entorn al 14% (a Catalunya prop del 17%), i quan a un dels temes més controvertits sobre l'ús de la xarxa com n'és l'ús per part dels adolescents, Castells, respecte a la suplantació d'identitats i el seu paper a Internet va dir:
És veritat que això existeix entre els adolescents, però, què fan els adolescents en general? Inventar-se identitats, experimentar identitats, passar-se estones xerrant sobre qualsevol cosa, sempre que poden, tot creant-se una contracultura d'experimentació identitària. I això també ho fan a Internet. (2)

El contacte amb les tecnologies de la informació i aprendre a accedir a la informació és fonamental per a les noves professions. Foto: Jordi Quera

      En la societat de la informació -i no oblidem que aquesta es dóna en la societat del benestar, independentment de la ubicació- cal defensar l'accés lliure a la informació, i hem d'acceptar les noves eines de comunicació com el que són, eines. Assimilar les noves formes confon les societats i genera controvèrsia, però més que mai cal discernir entre una eina i una arma, i utilitzar els ganivets com a útils i no com a instruments dissuassoris. Dient-ho d'una altra manera, un adolescent interessat per la pornografia pot accedir-hi mitjançant la xarxa o bé al quiosc de la cantonada, i els continguts il·legals a la xarxa desapareixeran en la mateixa mesura que ho faran en la societat, o abans, per les grans possibilitats de control que aquesta permet, tot entenent, que qualsevol contingut il·legal a Internet sorgeix de la pròpia societat.

CEDIDA PER LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

Manuel Castells, professor de la Universitat de Berkeley, Califòrnia, incorportal recentement a la UOC, en un moment de la seva lliçó inaugural del cus de doctorat en Noves Tecnologies a la UOC. Al seu costat, d'esquerra a dreta, Antoni Giró,director general d'Universitats, Gabirel Ferrater,rector de la UOC i Josep Garrriga,director de Telefónica a Catalunya.