|
|
Repassant
el treball del fòrum que la FEDAIA va celebrar
l'any passat, he vist a les conclusions que el
reconeixement dels drets dels infants habitualment
provoquen actituds de consens. Ningú no
està en contra de fer el millor pels nostres
infants.
|
Així tenim l'exemple, aquí, a Catalunya,
què totes les forces polítiques van subscriure
el document "Infants, consens". Tots reconeixem
i volem que es respectin els drets dels infants, però
el que no sembla tant evident és que hi hagi
pressa en actuar i exigir la pràctica d'aquests
drets.
Penso que difícilment els nostres infants, els
infants amb dificultats, sortiran de la invisibilitat
social mentre les polítiques d'infància
i els pressupostos que es destinen a elles no siguin
prioritaris. Noruega, per exemple, disposa d'un Ministeri
d'Afers Familiars i d'Infància; el propi rang
ens dóna la dimensió de la importància
que aquests països concedeixen als temes de família
i infància.
També penso que és bastant incomprensible
que en uns moments en què, degut a les migracions,
hi ha un nombre considerable d'infants que viuen separats
de les seves famílies, sense referents afectius,
que viuen al carrer, altres adolescents que passen l’aventura
de saltar d'un país a l'altre, infants refugiats
i encara no tinguem una política específica
europea d'infància.
Amb
esperit de col·laboració
amb l’Administració, volem crear
una comissió de seguiment
del nou model
|
Quines coses ens preocupen a la FEDAIA?
En el nostre entorn més proper, ens preocupa
que en l'atenció i ajuda a la infància,
el volum d'intervencions que generen les urgències
limitin la capacitat de l'acció preventiva, amb
la qual cosa no arribem mai a tocar sostre. Sempre van
emergent noves urgències. Ens preocupa la lentitud
amb la qual els estaments judicials prenen les decisions
en els temes que afecten als acolliments familiars i
a les adopcions, en detriment de l'interès superior
de l'infant. Ens preocupa que gairebé no s'avaluïn
els efectes de les polítiques que s'encaminen
a la protecció a la infància. Ens preocupa
que la societat catalana no sigui més sensible
als acolliments familiars o que nosaltres no haguem
estat capaços de sensibilitzar-la. Ens preocupa
que, sent la incapacitat educativa dels pares la causa
del 70% dels maltractaments infantils, no aprofundim
més en els models de treball amb les famílies.
|
Ens
preocupa que s'hagi convertit en una norma que els infants
amb problemes conductuals i de trastorns de personalitat
greus vagin o s'ingressin en centres residencials d'acció
educativa quan el que necessiten són centres
especialitzats, als que no els podem portar, perquè
no existeixen. Ens preocupa que les mesures protectores
dels
Els
propers tres anys seran claus
per l’optimització i revisió
de les mesures i recursos
d’atenció a la infància en
risc
|
nostres adolescents i joves s'acabin als 18 anys,
quan l'edat real d'emancipació d’aquests
se situa al voltant dels 26 anys. Així podríem
seguir dient unes quantes coses més, però
penso que es faria molt llarg.
La
infància i l’adolescència
en risc
|
|
El
14 de març del 2000, la Comissió
de Política Social del Parlament
de Catalunya va instar, amb l'acord unànime
de totes les forces polítiques, el
Consell Executiu del Govern de la Generalitat
a presentar, en el termini de dotze mesos,
un pla integral a l'atenció a la
infància i a l'adolescència
en desemparament o risc social en el si
de la Comissió de Justícia.
La FEDAIA, com entitat que representa un
important sector d'aquesta atenció,
sent la necessitat i la conveniència
d'establir un pont de col·laboració,
comunicació i diàleg entre
l'Administració i els professionals
que treballem i que tenim l'experiència
del dia a dia, per construir conjuntament
aquest nou pla.
A
nosaltres, com a FEDAIA, ens agradaria que
aquest nou model fos fruit del consens,
de la reflexió, del debat i del pacte
amb tots els agents implicats. Sabem que
aquest nou pla no serà d'avui per
demà, que segurament s'haurà
d'anar fent de forma progressiva, perquè,
evidentment, ha d'anar acompanyat de la
dotació pressupostària suficient
que permeti el poder desenvolupar-lo amb
èxit. També sabem que, quan
es produeixen canvis, normalment es generen
pors, inseguretats, incerteses. Necessitem
un model que sigui clar per a tothom. Per
aquest motiu, amb l’objectiu de preparar-nos
i adaptar-nos a les noves necessitats, endegarem
una comissió, que, en principi, anomenarem
de seguiment del nou model, a la qual convidem
a participar a tots els professionals que
ho dessitgin.
|
|
Carme
Vidal i Vintró
Presidenta de Fedaia
|
De
0 a 18?
Més
Articles