El lleure i la immigració

       “En el futur, en aquest nostre món cada cop més cavalcantment globalitzat, penso que les comunitats polítiques que facin de la convivència –com a tret d'identitat– el seu valor més preuat seran les que, per solidaritat entre els seus membres i per cohesió interna, podran mantenir la seva personalitat pròpia en evolució. I l'interrogant a plantejar és si sabrem fer que Catalunya sigui una d'elles.”
(Eduard Vallory i Subirà).

     Sovint escoltem que els referents culturals arreu de tots els diversos racons del planeta difereixen cada cop menys. Estem avesats a acceptar que els més joves tinguin ídols universals, vegin els mateixos programes televisius, escoltin la mateixa música, estudiïn les mateixes matèries, independentment d'on visquin.
     Assegurant uns mínims nivells de benestar socials, encara que siguin elementals, quan entrem en l'espai o habitació d'un jove del Magrib o dels Estats Units d'Amèrica, del Japó, d'Alemanya o de l'Hospitalet de Llobregat, ens sorprenem de la similitud i de la coincidència en els objectes, en els referents… i si en parlem amb ells i sospesem les prioritats i el sentit de cada cosa, veurem que l'esquema es repeteix descaradament.
     Això també es dóna en molts adults, amb la qual cosa no hem de creure que és un problema només dels joves, no, la globalització és un efecte que inclou tothom. El que és significatiu i diferent en els joves és que els cal construir referents per a

El que és significatiu i diferent en els joves és que els cal construir referents per a combatre la globalització

combatre-ho i les eines bé poden ser la participació en la cultura popular i la formació dels joves en un compromís d'identitat i de participació social.
     Aquest procés de reducció dels patrons culturals, és fruit de la comunicació? Inicialment podem deduir que sí, que la comunicació hi ha intervingut de manera substancial, i no hem de furgar més endins per a descobrir que el fet va en augment.
     La bufetada absoluta –però– a aquesta tendència és la immigració, ja que els problemes més greus que hom hi veu en són precisament els relatius a

Jordi Quera Les associacions de lleure tenen un paper destacat en la integració social dels jovesi

les diferències culturals, socials, religioses, polítiques... I perquè, doncs, hi ha un increment significatiu d'immigrants de primera generació que s'integren en colles castelleres, en corals locals i en col·lectius d'arrelada tradició popular?
     Arribar a conclusions no és fàcil, i l'entorn és tot un galimaties: polítics de pes sembren alarma social advertint d'una immigració dominadora, la humanitat es globalitza i els individus s'alienen... i quan la solució més evident passa per potenciar el manteniment de les cultures autòctones populars resulta que –en les més arrelades– hi creix la participació de sectors immigrats. Potser per aquesta banda no cal patir!
     Ens resta el tema de la formació dels joves en un compromís d'identitat i de participació socials. En el context en què vivim, hem superat recentment una conversió en les estructures associatives i ja hem definit prou bé els esquemes i els papers respecte a la professionalització i el voluntariat, però en molts sectors de lleure infantil i juvenil aquest fet ha passat factura i forces entitats trontollen per manca d'efectius. La història es pot repetir, i si en els anys seixanta i setanta les associacions de lleure van tenir un paper destacat en la integració social dels joves, potser ara podem repetir la fórmula amb una campanya col·lectiva en aquest sentit i donar una empenta a les bases de les entitats perquè tinguin més suport per a créixer quantitativament (amb especial atenció a incorporar immigrants), ja que qualitativament –en general, els que ho coneixem bé– ens consta que no els fa falta..

Jordi Quera