logo  

 

Participació infantil

La participació és un dret reconegut a la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de l’infant.  A la Convenció els drets de participació són el dret d’opinió (article 12), la llibertat d’expressió (article 13); la llibertat de pensament, de consciència i de religió (article 14); la llibertat d’associació (article 15); la protecció de la vida privada (article 16), i el dret a una informació adequada (article 17). Aquests drets requereixen el coneixement i respecte en els diferents àmbits en què intervé l’infant, com són la família, l’escola, el lleure, el barri, l’Estat, dels mateixos infants i, en general, de tota la societat.

A Catalunya existeixen algunes iniciatives de foment de la participació infantil, però tot i que importants són encara insuficients per garantir aquest dret. D’entre aquestes experiències, destaquen els consells d’infants i altres fórmules, com les audiències públiques a nois i noies o els plenaris infantils, desenvolupats sobretot a nivell municipal. Altres iniciatives significatives de participació s’impulsen en l’àmbit escolar i de l’educació no formal, especialment als esplais i agrupaments, autèntiques escoles de participació democràtica.

Consells d’infants

El Consell d’Infants és un espai on els infants poden reflexionar, dialogar i fer propostes sobre temes que els afecten i interessen, dins de l’àmbit del seu municipi. La majoria d'experiències actuals es basen en el projecte ‘La ciutat dels infants’ del pedagog italià Francesco Tonucci. Els consells estan pensats com un treball d’educació en els valors democràtics i la incorporació de la perspectiva d’infància a la ciutat. Tot i que el funcionament i composició depèn de cada municipi, funcionen de forma semblant. Els nens i nenes membres del consell són escollits pels seus companys de classe per un mandat de dos anys, corresponents als cursos de cinquè i sisè. Durant aquest període han d’exercir com a representants dels infants del municipi davant del govern local.

El consell es reuneix periòdicament al llarg del curs, debaten sobre diferents aspectes de la ciutat i fan propostes de millora. A final del curs, el consell presenta els resultats del seu treball a l’ajuntament, que es compromet habitualment a tirar endavant una de les propostes del consell o en cas contrari a argumentar-ho raonadament.

Actualment, existeixen a Catalunya una trentena de consells d’infants i experiències similars. La major part estan integrats a la Xarxa de projectes de participació infantil, impulsada per l’Àrea d’Educació de la Dipuitació de Barcelona.

Consell Nacional dels infants i els adolescents (CNIAC)

La llei dels drets i les oportunitats de la infància l’adolescència a Catalunya contempla la creació del Consell Nacional dels infants i els adolescents com un òrgan de participació i representació d’aquest sector, que al nostre país representa un 17% de població.

El Consell Nacional dels infants i els adolescents de Catalunya (CNIAC)es contempla a partir de la participació dels consells de participació infantil ja existents en l’àmbit local i haurà de garantir la suficient representativitat social per ser el màxim fidel a la realitat d’aquest sector. Així, caldrà procurar la proporcionalitat de gènere i d’edats i vetllar per la representació d’aquells col·lectius més vulnerables i amb més dificultats d’accés, amb necessitats especials o en risc d’exclusió social. Entre aquests col·lectius, es considerarà els infants i adolescents amb discapacitat (física, psíquica o sensorial), els pertanyents a minories ètniques, els nois i noies d’origen immigrat i aquells que estan amb mesures protectores, entre d’altres.

Tot i que la posada en marxa del CNIAC haurà de comptar necessàriament en el seu origen amb l’impuls i l’acompanyament de l’Administració, per tal de garantir l’exercici real de la participació el Consell haurà de tendir a llarg termini a constituir-se com a entitat de base associativa amb personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre, amb el reconeixement i suport (polític, econòmic, d’assessorament....) de l’Administració competent, d’acord amb les previsions contingudes al Codi Civil de Catalunya: Títol II del Llibre III. Així, seguint l'exemple dels consells locals de Joventut de Catalunya, el CNIAC podria ésser considerat com a una entitat de Dret privat i jurídicament tindria els mateixos drets i deures que una associació.

Enllaços:

 
  txt