Els Beatles haurien de ser els presidents del món. Almenys això és el que pensa Mafalda, la nena més precoç de l'Argentina. Només té sis anys, però viu excessivament preocupada pels problemes de la humanitat (escoltant la ràdio i mirant la televisió) i somia amb la pau mundial i la democràcia. És una petita heroïna que no vol fer-se càrrec d'un univers contaminat pels adults, d'un món ple de guerres, armes nuclears, injustícies i racisme.
El dibuixant argentí Joaquín Salvador Lavado -Quino- va crear el personatge de Mafalda l'any 1963. L'agència Agnes Publicidad volia promocionar una nova línia d'electrodomèstics anomenada Mansfield. La intenció era representar la típica família argentina, amb el pare, la mare i dos fills. Així és com va néixer el primer dibuix de Mafalda. El nom va sorgir de la versió cinematogràfica de la novel·la "Dar la cara", de l'escriptor David Viñas. En una escena de la pel·lícula apareixia un nadó que es deia igual que la nostra heroïna.
Finalment, la campanya publicitària no va veure la llum i Quino va guardar els esborranys en un calaix. El 1964 l'autor els rescata i els reconverteix en tires còmiques per la publicació Primera Plana. Aviat Mafalda tindria nous amics - Felipe, Libertad, Susanita, Manolito i Miguelito- i un germà -Guille. L'èxit va ser desbordant. Els llibres de Mafalda han estat editats en 30 idiomes; només a l'Argentina se n'han venut 20 milions d'exemplars. Mafalda es va convertir en un emblema de la lluita per la igualtat social i política, en el mirall de l'inconformisme generacional dels joves de la dècada del 1960.
Les historietes de Mafalda es van publicar durant nou anys consecutius a les pàgines de Primera Plana, El Mundo i Siete Días Ilustrados. Quino va abandonar el personatge per esgotament, per la pressió que suposava dibuixar i escriure el guió d'una tira diària sense repetir-se.