Qui no ha gaudit alguna vegada amb algunes de les enginyoses històries dels Barrufets. Aquests petits follets blaus, vestits amb pantalons i barretina blanca, han captivat a vàries generacions de tot el món amb l’optimisme i bondat que despleguen en totes les seves aventures. I és que aquests diminuts éssers -amiden tres pomes d’alçada- surten airosos de qualsevol situació gràcies al seu enginy i al guiatge savi del Gran Barrufet, el líder del grup, que amb les seves pocions màgiques és capaç d’aconseguir els resultats més sorprenents.

Els Barrufets Presumit, Vanitós, Forçut, Aprenent, Pastisser, Músic, Artista, Rondinaire, Bromista,... són alguns dels 100 membres d’aquesta curiosa comunitat, que es caracteritza per tenir un llenguatge propi, el “smurf” -parlen utilitzant el verb-comodí “barrufar”. Són eixerits, molt treballadors, excepte el Barrufet Mandrós, es clar, i sempre actuen plegats per vèncer les adversitats. L’única noia és la Barrufeta, que tot i que en un principi no tenia gaire bones intencions -era una espia d’en Gargamel-, les seves accions valents i decidides l’han feta una més del grup.
Aquests singulars éssers tenen el seu poblat en un lloc molt recòndit del bosc, on viuen en cases que són bolets de colors. És un lloc idoni per refugiar-se de les garres del malvat Gargamel, el seu enemic despietat, que ajudat pel bon olfacte del seu inseparable gat Azrael, vol trobar els Barrufets per fer-se una poció màgica o potser una exquisita sopa blava.

El pare dels Barrufets Pierre Culliford (Peyo) va néixer a Brussel·les, Bèlgica, el 1928. Després de finalitzar els seus estudis a la City´s Fine Arts Academy comença la seva carrera com adibuixant el 1947,amb les historietes d’un jove personatge, Johan, ambientades a l’època medieval. Aviat, el petit Peewit acompanyaria el Johan en les seves aventures.
Aquests serien els seus personatges més coneguts, fins el 1958, en què l’aparició d’uns petits follets blaus en aquesta sèrie, que s’editava a “Le Journal de Spirou”, els robaria el protagonisme. El pare dels barrufets, en Peyo, va morir l’any 1992.
Johan i Peewit, protagonistes d’una sèrie d’ambientació medieval on van aparèixer per primera vegada els barrufets

44 anys d’història Hi ha vàries anècdotes al voltant de l’aparició dels barrufets, començant pel propi mot. Es sabut que el seu creador, en Peyo, es trobava menjant amb n’André Franquin, també dibuixant,
i li va dir que li passés el “schtroumpf” perquè no li va sortir el mot adequat d’allò que volia. Mesos després, quan en Peyo buscava un nom per a uns personatges secundaris que havien d’aparèixer a la seva sèrie “Johan et Peewit” va recuperar aquella estranya paraula. Era l’any 1958. Les aventures de aquests dos personatges, que s’han traduït per “Jan i Trencapins”, havien estat editades a vàries publicacions, fins que la sèrie, ambientada a l’Edat Mitjana, es va estabilitzar a la revista “Le Journal de Spirou”. L’aparició d’aquests petits éssers blaus va tenir tant d’èxit que aviat van tenir una sèrie de minirrelats propis, fins que l’any 1960 van protagonitzar la seva pròpia sèrie, “La flauta dels sis Barrufets”. Des de llavors han gaudit d’un gran èxit internacional. Durant els anys 80 van aparèixer sèries de televisió, pel·lícules d’animació i tota mena de merxandatge relacionat amb els Barrufets, i l’any 1989 es crea la “Cartoon Creation”, societat d’edició de Peyo. A Catalunya les històries dels Barrufets les va introduir l’any 1967 la revista infantil “Cavall Fort”. La traducció del mot “schtroumpf” per “barrufet”, que significa dimoniet, la devem a Albert Jané, traductor de la sèrie.
Del món idíl·lic dels Barrufets s’han fet interpretacions sorprenents, que han arribat a qualificar-lo de masclista o de fer apologia del nazisme. No obstant, creiem que el propòsit d’aquesta sèrie infantil i juvenil, no va més enllà del pur entreteniment.