A qui no li han dit alguna vegada, de petit, allò de: "si dius mentides, et creixerà el nas com a Pinotxo". O: "si no estudies, et sortiran unes orelles de burro com a Pinotxo". Aquestes dues frases demostren la popularitat i vigència que ha tingut aquest personatge infantil al llarg de diverses generacions.
La història comença la nit que Gepetto, un simpàtic i alegre vellet que sempre ha somiat amb tenir un fill, treballa una fusta que acabarà prenent forma de ninot. Aquella mateixa nit, quan Gepetto se'n va a dormir, la Fada Blava, l'amiga dels nens, dóna vida a Pinotxo amb la seva vareta màgica i li promet que, si és bo, el convertirà en un nen de carn i ossos. La bondat, però, no entra dins dels plans del nostre personatge.

	L'endemà, quan Gepetto desperta i veu que Pinotxo pot parlar i caminar, l'envia a l'escola amb la resta de nens.Pel camí es troba amb el Gat i la Guineu, que li proposen anar a un teatre de titelles i no a l'escola.
Portada de la primera edició de Pinotxo, el 1883. Il·lustració d’Enrico Mazzanti

Pinotxo accepta. A partir d'aquest moment, viurà tot un seguit d'aventures amb el seu inseparable amic, un grill anomenat Pepito.
Pinotxo viatja al País dels Mussols, on perd les monedes d'or que havia guanyat treballant al teatre per culpa del Gat i la Guineu. Després marxa al País de la Joguines, on els nens juguen tot el temps i no pensen en l'escola ni fan els deures. Fins que un dia li surten unes orelles de burro. Aleshores decideix retrobar-se amb el seu pare. Però quan arriba a casa es troba una carta que diu que Gepetto ha estat devorat per una balena.
Pinotxo rescata el seu pare aprofitant que la balena dorm amb la boca oberta. Aquest és l'últim capítol de les aventures de Pinotxo, ja que després demana perdó a Gepetto per totes les entremaliadures i promet ser un bon fill. Per això la Fada Blava el converteix en un nen de debò, de carn i ossos.
El personatge de Pinotxo va néixer en forma d’episodis per un encàrrec de la revista de Florència Giornale per i Bambini el 1881.

Una divertida il·lustració de Gustavo Roldán (Las aventuras de Pinocho, Buenos Aires, Ediciones Colihue, 1996)

Dos belles il·lustracions de Susanna Campillo. (Les aventuers d'en Pinotxo, Editorial Joventut).

Es diu que el seu creador, el periodista i escriptor Carlo Collodi (pseudònim de Carlo Lorenzini), va acceptar l’encàrrec per pagar els seus deutes de joc. “T’envio aquesta criatura; fes amb ella el que vulguis. Però si la publiques, paga’m bé, així tindré ganes de continuar-la”, sembla que va replicar Collodi al director de la revista infantil. El que no s’hagués esperat mai el periodista florentí és que Storia di un burattino (Història d’una titella) tindria tant d’èxit

Carlo Collodi decideix posar punt i final a les aventures de Pinotxo al capítol setze, on apareix el nostre personatge penjat d’un arbre. Els lectors es van ofendre tant que van exigir a la revista un altre final. Així doncs, els episodis de Pinotxo tornen a aparèixer entre el 1882 i el 1883 amb un nou títol: Le avventure de Pinoccio (Les aventures de Pinotxo). La sèrie es va publicar en un únic volum el 1883. Des d’aleshores, Collodi no va aconseguir crear un altre personatge infantil amb tant d’èxit.

Il·lustració de Roberto Innocenti (Las aventuras de Pinocho, (Madrid, Ediciones Altea, 1988)

Les aventures de Pinotxo han estat traduïdes a més de 200 idiomes i s’han portat al cinema i a la televisió.

 

 

Anabel Herrera Protagonistes, ja!