Anar a la pàgina principal
Anar al fòrum Informació
De 0 a 18?
Notícies
Articles
Imaginari
Els Drets
Biblioteca Digital
Publicacions
Directori d'Entitats
Fòrum
Enllaços
 
Subscriu-te a la llista de correu De0a18.net :




(C) Associació Diomira
by Sollutia

 Més Articles    


Tintín, reporter intrèpid

Nascut ara fa 74 anys, el personatge de l’il·lustrador belga Hergé és un dels referents del còmic de tots els temps

Qui no coneix el famós reporter Tintín. Acompanyat pel seu inseparable gosset Milú, viatja per tot el món -fins i tot a la Lluna!- per viure les més increïbles aventures i desvetllar els més difícils misteris.

Si hi ha algun tret físic que caracteritza aquest valent periodista-detectiu, és el seu cabell grogrós. Vesteix pantalons marrons clars i jersei blau, tot i que pot canviar d’aspecte quan la missió ho requereix. Tintín és molt decidit, valent i arriscat. Sempre disposat a fer anar les coses pel bon camí, surt airós de tota mena de perills gràcies a la seva habilitat i enginy.

74 anys d’història
Hergé, pseudònim de l’il·lustrador belga Georges Prosper Remi (Etterbeek, 1907-Brussel·les, 1983) comença la seva tasca com a dibuixant fent croquis i il·lustrant escenes rurals i urbanes. El 1928 se li confia la direcció del Petit Vingtiéme, suplement setmanal dirigit a la joventut del diari d’extrema dreta XXè siècle, on col·labora des de 1925. És en aquest suplement on publica Les Aventures de Tintín, reporter du Petit Vingtiéme, au pays des soviets, el 1929, amb un gran èxit de vendes.

Les aventures del jove reporter Tintín van aparèixer per primera vegada l’any 1929 al Petit Vingtiéme, suplement juvenil del diari belga d’extrema dreta XXè siècle

Si bé en un principi les històries de Tintin defensen els ideals del XXè siècle, aviat evolucionen cap a continguts menys polèmics, plens d’humanitat i universalitat. Els guions i el grafisme també experimenten una gran evolució, amb un estil cada cop més depurat i personal.

“Tintín al país dels sóviets” marca l’inici de les aventures d’aquest intrèpid reporter. En aquesta primera història, Tintín es enviat a Rússia com a reporter del Petit Vingtième. Per elaborar la història, Hergé va basar-se en el llibre “Moscú sense vels”, del qual va adaptar algunes escenes completes. Publicat el 1929, n’hi han molt pocs exemplars.

A partir dels anys 40, Hergé, comença a envoltar-se de c ol·laboradors, un nucli de professionals que dóna lloc l’any 1950 a l’Studio Hergé. Tintín compta amb un setmanari propi a partir de 1945, on a més de les seves aventures, també es publiquen els altres còmics del seu creador.

Tintín queda orfe el 1983. Hergé mor deixant sense acabar la vigesimocuarta aventura del reporter: l’Alph-Art. Tintín esdevendria un dels referents del còmic de tots els temps.e

Altres personatges de “Tintín”

Milú. És el millor amic d’en Tintin. Gosset intrèpid, astut i intuitiu, sempre està disposat a rescatar al seu amo.
Capità Haddock. Veterà capità de la marina mercant, Archibald Haddock és un dels millors amics de Tintín, amb la seva ampolla de whisky, la seva pipa i les seves innumerables paraulotes. És l’amo del castell de Moulinsart, on viu Tintín.
Silvestre Tornassol. Amic comú de Tintín i el capità Haddock, el professor Tornassol és un personatge distret, reservat, molt intel·ligent i més aviat dur d’oïde, per la qual cosa provoca més d’un malentès.
Hernàndez i Fernàndez. Amb una gran semblança física, aquests detectius, membres de la policia secreta, viuen immersos en el caos més absolut.
Bianca Castafiore. Cantant d’òpera un pèl histèrica i narcisista.
Nèstor. Majordom del castell de Moulinsart. És cortès i pacient, amb els modals propis de la seva professió.
Roberto Rastapopoulos. És el pitjor enemic de Tintín. Criminal multimilionari sense escrúpols.
Altres personatges dels còmics de Tintín són: Serafín Latón, Tchang Tchong-Yen, General Alcázar, Mohammed Ben Kalish Ezab, Oliveira da Figueira, Piotr Szut, Allan Thompson o el doctor J.W. Müller.

 



  Més Articles :    
  El putxinel·li que volia ser humà  
  Tintín, reporter intrèpid  
  Astèrix, el gal més internacional  
  Frida Kahlo, la pintura com a liberació  
  La Pippi, l’heroïna més rebel i forçuda  
  Petits i eixerits