Pippilotta Rollgardina Victualia Peppermint Longstockin, més coneguda com a Pippi Langstrump o Pippi Calcesllargues, és un dels personatges més importants de la història de la literatura infantil. Així ho demostren els 110 milions d'exemplars -traduïts a 70 idiomes-que s'han venut arreu del món des que va néixer als anys 40.

Pippi té un aspecte físic característic: el cabell recollit en dues rígides trenes de color pastanaga, la cara plena de pigues, una mitja de cada color, sabates 4 o 5 números més grans... Tot i la seva curta edat -te uns 9 anys-, no necessita ningú per sortir endavant; sobreviu gràcies a un cofre ple de monedes d'or que li va regalar el seu pare, el Capità Langstrump. És més forta i valenta que qualsevol altre persona de la seva edat. Viu a casa seva, Vila Kunterbunt, acompanyada per dos animals: el Petit Tio, un cavall blanc, i el Senyor Nelson, un simpàtic mico. Té una portentosa imaginació, per això sempre està inventant jocs i noves aventures per divertir-se amb els seus millors amics, Tommy i Anika, dos germans que viuen molt a prop de casa seva. L'únic inconvenient és la Senyoreta Prasselius, que, com que considera indigna i estranya la seva forma de viure, sempre crida els policies Kling i Klang perquè la portin a l'escola, però mai ho aconsegueixen.
L'escriptora sueca Astrid Lindgren (1907-2002) va concebre el personatge de la Pippi Calcesllargues l'hivern de 1941 per distreure la seva filla de 7 anys, que va estar una temporada malalta al llit a causa d'una infecció pulmonar. Dos anys més tard, va ser la pròpia escriptora qui va haver de fer repòs durant un temps després de fracturar-se una cama, moment que va aprofitar per escriure les aventures d'aquest personatge.
L'any 1944 Astrid regala el manuscrit a la seva filla i fracassa en el seu primer intent de publicació. L'editorial desaprovava l'obra argumentant que Pippi era una figura amenaçant pels adults i un mal exemple per la conducta ètica dels nens. Un any més tard, Astrid guanya el primer premi d'un concurs literari organitzat per l'editorial Ruben & Sjögren; el jurat va considerar que l'humor corrosiu de la Pippi era recomanable i fins i tot necessari en un món sense fantasia fruït de la II Guerra Mundial.

La Pippi es va fer popular gràcies a una sèrie de televisió als anys 70

L'esperit d'Astrid Lindgren és tan poc protocol·lari com el de la Pippi Calcesllargues. L'escriptora també va tenir la seva pròpia dosi de rebel·lia juvenil quan amb 19 anys va donar a llum a la seva filla i la va haver de treure endavant com a mare soltera. Sempre va intentar viure envoltada de naturalesa, en paisatges típicament escandinaus com els de les històries de la Pippi. Com a dona compromesa amb la societat, va encapçalar nombroses iniciatives a favor de la protecció dels animals i contra la massificació de la ramaderia. Astrid va escriure una carta al rei Joan Carles I denunciant les curses de toros.

Així doncs, Pippi Calcesllargues va néixer com a personatge literari, però es va fer popular gràcies a una sèrie de televisió que va arrasar a Europa als anys 70. Els nens es van quedar meravellats amb les aventures de l'heroïna pèl-roja, però els adults no aprovaven la seva actitud transgressora. De fet, la sèrie va estar censurada a molts llocs; a França, per exemple, van intentar rescriure el guió per alleugerir el seu suposat comportament contraproduent. Els seus defensors, en canvi, insistien que la Pippi transmetia importants valors: la visió alegre i desembarassada de la vida, l'amor pels animals, l'amistat amb els nens de la seva edat, el desig de viure en llibertat, l'autonomia davant els problemes quotidians, etc.
Gràcies a aquesta obra, Astrid Lindgren es va donar a conèixer mundialment i va poder cultivar tota mena de gèneres: conte, novel·la policíaca per a joves, relat d'aventures i narració epistolar per a nens i adolescents. A més dels 30 llibres de "Pippi Langstrump", ha escrit obres com "Los niños de Bullerbyn", "Superdetective Blomkvist", "Karlsson del tejado" i "Miguel el travieso". Ha rebut multitud de premis, incloent-hi el premi Nobel alternatiu (1994) pel seu compromís amb el món infantil i defensar els drets dels nens a ser educats amb amor i respecte. A Suècia és tot un fenomen: és l'escriptora més llegida, hi ha un premi literari Astrid Lindgren i un munt d'escoles porten el seu nom.

Anabel Herrera Protagonistes, ja!